Veure> Cala Moreia (caseriu i centre turístic).
Illot, s’ *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Mallorca
Illetes, ses -Calvià-
Grup d’illots de la costa meridional, a la badia de Palma, al límit amb el terme de Palma de Mallorca.
Al més gran (illa de sa Torre) hi ha una torre de defensa, bastida el 1580; els altres s’anomenen illes de s’Estenedor i de sa Caleta; aquesta és davant la caleta de Bendinat, dita també platja de ses Illetes.
Illeta, s’ -Sóller-
Illot de la costa de Tramuntana, situat davant el puig de Bàlitx.
Illes d’Or, Les
(Palma de Mallorca, 1934 – 1975)
Col·lecció de llibres d’autors balears o sobre temes balears. Iniciada per Francesc de B. Moll, nucli -juntament amb el Diccionari Català-Valencià-Balear i les Rondaies d’Antoni M. Alcover– de l’Editorial Moll, amb el parèntesi d’inactivitat del 1938 al 1940.
Acull tota mena d’autors i de gèneres, en un to més aviat divulgador i en volums no gaire llargs. Ha publicat més de 150 de títols.
És la sèrie més important en el seu gènere, mai no intentat abans d’una manera seriosa.
Igualdad, La -Mallorca-
(Palma de Mallorca, 1892 – 1936)
Sindicat dels obrers del calçat. En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació, afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT. A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc.
En general romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears. Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants.
Les principals vagues que sostingué foren les de març-juny de 1912 (de les Bestretes), juliol-octtubre de 1921 i, sobretot, la del novembre de 1933, que desembocà en una vaga general els dies 17 al 27 d’aquell mes.
En 1919-21 tingué uns 500-700 afiliats, però durant la Segona República, per raó de l’existència d’un sindicat rival cenetista, oscil·là entorn dels 300.
Influí directament sobre l’agrupació dels sabaters als pobles de l’illa (adoptaren el mateix nom els sindicats de sa Vileta, 1902, Marratxí, 1903, Sóller, 1904, i Lloseta, 1919) i fou la principal organitzadora de la Federació Balear de Sabaters (1915 i 1918).
Hostalets, ets -Palma de Mallorca-
(o Son Canals, o s’Hostalet d’En Canyelles) Barri de la ciutat, al sector de llevant de l’eixample.
Hospitalet Vell, s’
Poblat, iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de Guillem Rosselló i Bordoy, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de gran blocs de pedra poligonals, que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa.
Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions.
Horta, s’ -Mallorca-
(o Marina o es Bobots) Poble, al límit amb el terme de Santanyí, situat al vessant sud-oriental del puig de na Pau (191 m alt).
L’oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935. L’església actual és de la segona meitat del segle XIX.
Hort des Ca, s’ * -Mallorca-
Veure> la Soledat de Foraporta (barri).
Hero
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Antiga població d’origen islàmic, dins el primitiu terme de Muro, que donà lloc a la vila de Santa Margalida.
Fou de la senyoria de Berenguer Arnau d’Illa; passà als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera.
Dades dels Països Catalans 