(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap i promontori (128 m alt), al punt més meridional de sa Dragonera.
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular. Prop seu hi fou construït un far (que allarga 34 milles), inaugurat el 1910.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap i promontori (128 m alt), al punt més meridional de sa Dragonera.
Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular. Prop seu hi fou construït un far (que allarga 34 milles), inaugurat el 1910.
Cap de la costa septentrional de l’illa de Cabrera, a l’extrem del promontori (111 m alt) que limita per ponent el port de Cabrera.
(ort trad: s’Allapassa) Possessió, situada uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma.
Pertangué a l’escriptora Maria Antònia Salvà, que l’heretà dels seus avantpassats.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, al sud del port d’Andratx, tancada a ponent pel promontori del cap de sa Mola (121 m alt) i a llevant pel del cap des Llamp (220 m alt).
Sector del barri de Santa Catalina, antic promontori on s’assentà la part més antiga del barri.
(Valldemossa, Mallorca Tramuntana)
Veure> cartoixa de Valldemossa (antiga cartoixa).
(Esporles, Mallorca, 19 juny 1995 – )
(IMEDEA) Centre mixt d’investigació. Creat gràcies a un acord entre el CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB). El centre és estructurat en dos departaments: recursos naturals i física interdisciplinària.
Es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l’oceanografia costanera, l’oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc.
Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excel·lent laboratori reduït dels oceans del planeta.
Enllaç web: Institut Mediterrani d’Estudis Avançats
Barri i antiga caseria. Nasqué a l’entorn de l’església de Sant Josep del Terme.
El creixement de Palma de Mallorca transformà l’indret en un barri residencial.
Illot (70 m alt), situat a l’extrem sud-oriental de l’illa de Cabrera, que tanca pel sud el codolar de l’Imperial.