Arxiu d'etiquetes: Llucmajor

Tomàs de Taixequet i Frígola, Francesc

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1504 – Empúries, Sardenya, 1572)

Eclesiàstic. Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid. Almenys des del 1529 habitava a Palma de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia. Bisbe d’Empúries a Sardenya per nomenament el 1556.

Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà (fill del seu germà notari, Damià), que féu hereu. Aquest el representà al Concili de Trento.

Tomàs, Antoni

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)

Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l’Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d’una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l’orde.

Taixequet, son

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Possessió, al sud de la ciutat. Fou propietat, fins al començament del segle XX, de la família Tomàs de Taixequet, esmentada ja el 1317.

Son Mendivil, colònia de

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Colònia agrícola, creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil).

El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies; tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades.

El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes.

Serra i Cerdà, Sebastià

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1787 – Llucmajor, Mallorca, 1863)

Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s’ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu.

Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd).

Sastre i Clar, Rafael

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1735 – 1787)

“Rafel des Puig de Ros”  Poeta popular. Teixidor de lli.

És autor de nombrosos sainets mallorquins que obtingueren èxits remarcables durant el segle XVIII, però que, en no ésser publicats, passaren a considerar-se anònims; només es coneix l’Entremès de na Faldó Gomila.

Salvà i Salvà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1867 – Palma de Mallorca, 1956)

Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu.

Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre “de Benedicta tu in mulieribus”, contra l’opinió de Salvador Galmés.

Salvà i Ripoll, Maria Antònia

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 gener 1958)

Poetessa. Germana d’Antoni. Provinent d’una família de terratinents de l’illa, es va estar tota la vida a s’Allapassa (Llucmajor), gran propietat agrícola, llevat d’alguns viatges per Europa (Itàlia i Grècia) i per Àsia (Turquia, Síria, Palestina).

Després d’haver fet conèixer diverses composicions com L’estiu, Del pla, Flabiol de pastor, publicà en un volum Poesies (1913). Seguint la tradició dels mestres de l’escola mallorquina, la seva obra intenta copsar tota mena de vivències poètiques, partint més d’un do intuïtiu que no pas d’una elaboració intel·lectual, alhora que tradueix les ambicions d’una classe benestant i rural.

Apartada del món, la poesia canta la realitat que li és més immediata, en llibres com Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluneta del pagès (1952).

Desplegà una important tasca com a traductora en vers i en prosa: Les illes d’or i Mireia, de Frederic Mistral, Poemes, de Giovanni Pascoli, Els promesos, de Manzoni, i Geòrgiques cristianes, de Francis Jammes. El 1955 aparegué el seu llibre de memòries Entre el record i l’esperança.

Rubí i Catany, Bartomeu

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca, 1705 – Palma de Mallorca, 1774)

Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde.

És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Ramon Llull del dominicà Sebastià Rubí.

Roig i Noguera, Pere

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1615 – Pamplona, Navarra, 1683)

Eclesiàstic. Professà al convent franciscà de Mallorca. Fou un notable predicador i director de consciències.

Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona (1670). Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat.