(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)
Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.
Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).
Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Elevació de l’illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d’uns 200 m d’altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l’era secundària d’un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears.
Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Cura.
La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.
Barri central de la ciutat, que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300.
(Palma de Mallorca, 1742 – Llucmajor, Mallorca, 1802)
Pintor i gravador. Fill de Joan Montaner i Upe. L’any 1778 creà una escola gratuïta de dibuix, de la qual fou director, i contribuí a la fundació de l’Acadèmia de Nobles Arts, ambdues a Palma de Mallorca.
De la seva obra com a pintor destaquen els retrats dels marquesos de la Romana i de Bellpuig, i diverses obres de temàtica religiosa fetes per a esglésies mallorquines.
(Llucmajor, Mallorca, segle XVIII – la Bau ?, Mallorca, 1840)
Poeta popular. Fou més conegut pel sobrenom de Coix de la Bau.
Era pastor i analfabet, així i tot, compongué algunes poesies remarcables per la seva fluïdesa i espontaneïtat, de les quals existeixen còpies.
Barri industrial, al sector d’expansió del sud de la vila.
(ort trad: s’Allapassa) Possessió, situada uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma.
Pertangué a l’escriptora Maria Antònia Salvà, que l’heretà dels seus avantpassats.
(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)
Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.
El seu germà fou Antoni Jaume i Garau (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885) Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.
(Londres, Anglaterra, 10 abril 1908 – Llucmajor, Mallorca, 27 gener 1964)
Pintor i col·leccionista. Era membre de l’agència d’espionatge britànica MI5. Residí a Mallorca vint-i-nou anys.
Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica. Donà una visió de Mallorca molt personal. Exposà a Palma de Mallorca, Madrid, Nova York, etc.
Era col·leccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya; la col·lecció de gravats que tenia d’aquest darrer és avui al Museo del Prado.
Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l’illa, entre la punta Plana i s’Estanyol.
Dades dels Països Catalans 