Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur.
Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu.
Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.
La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur.
Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu.
Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l’Artiga, que baixa de la serra de Cardet.
La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat.
El segle XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret (1.025 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat a la vall del riu de Pallerols.
Formava part de la vall d’Aguilar, territori que pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Llogaret (400 m alt), a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia fou agregada a la de Castellnou de Bages; abans d’haver estat agregat a l’actual municipi, ho fou al de Sant Cugat del Racó.
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Llogaret (1.221 m alt), a l’esquerra del Flamicell, al vessant occidental del bony d’Altars.
L’església de Sant Pere depèn de la parròquia de la Torre de Cabdella.
(Pontils, Conca de Barberà)
Llogaret, al nord-est del poble de Santa Perpètua de Gaià, damunt el plans de Vilaperdius, que dominen per l’esquerra l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.
El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família amb l’obligació de construir-hi una torre.
El segle XII existia ja l’església (Santa Maria), i amb el temps esdevingué una quadra.
(Pujalt, Anoia)
Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Veciana i de Freixenet de Segarra (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial depèn de la de Segur.
(Gósol, Berguedà)
Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).
És centrat en l’antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, al sud de la vila. L’església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (segles XI-XII).
El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n’ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075.
(els Alamús, Segrià)
(ant: Vensilló d’Urgell) Llogaret, que forma un enclavament (7,78 km2) entre els municipis de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa.
Fou donat a poblar pels templers en 1161-62.
El terme és regat pel canal d’Urgell.