(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret (1.025 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat a la vall del riu de Pallerols.
Formava part de la vall d’Aguilar, territori que pertanyia al vescomtat de Castellbó.
Argestues
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: llogarets
Argençola -Bages-
Llogaret (400 m alt), a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia fou agregada a la de Castellnou de Bages; abans d’haver estat agregat a l’actual municipi, ho fou al de Sant Cugat del Racó.
Aiguabella -Pallars Jussà-
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Llogaret (1.221 m alt), a l’esquerra del Flamicell, al vessant occidental del bony d’Altars.
L’església de Sant Pere depèn de la parròquia de la Torre de Cabdella.
Vilaperdius
(Pontils, Conca de Barberà)
Llogaret, al nord-est del poble de Santa Perpètua de Gaià, damunt el plans de Vilaperdius, que dominen per l’esquerra l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.
El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família amb l’obligació de construir-hi una torre.
El segle XII existia ja l’església (Santa Maria), i amb el temps esdevingué una quadra.
Vilamajor dels Prats
(Pujalt, Anoia)
Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Veciana i de Freixenet de Segarra (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial depèn de la de Segur.
Vilacireres
(Gósol, Berguedà)
Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).
És centrat en l’antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu.
Ventajola -Baixa Cerdanya-
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, al sud de la vila. L’església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (segles XI-XII).
El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n’ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075.
Vensillo -Segrià-
(els Alamús, Segrià)
(ant: Vensilló d’Urgell) Llogaret, que forma un enclavament (7,78 km2) entre els municipis de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa.
Fou donat a poblar pels templers en 1161-62.
El terme és regat pel canal d’Urgell.
Tudela -Segarra-
(Cervera, Segarra)
Llogaret, al nord de l’antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta. És centrat per l’església romànica de Sant Miquel de Tudela (540 m alt).
El lloc és esmentat ja el 1099. El segle XIX formà ajuntament juntament amb Queràs.
Torlanda
Antic lloc i castell, al sector meridional del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell de Torlanda és esmentat ja el 1178 (abans fou anomenat Segura), dins el comtat de Barcelona. Al darrer quart del segle XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona; el monestir cedí Sarral i Cabra i adquirí Forès, Conesa i Torlanda.
