Arxiu d'etiquetes: llogarets

Astor, l’ -Anoia-

(Pujalt, Anoia)

Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra.

La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur.

Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu.

Artiga, l’ -Alta Ribagorça-

(Vilaller, Alta Ribagorça)

Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l’Artiga, que baixa de la serra de Cardet.

La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat.

El segle XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco.

Argestues

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Llogaret (1.025 m alt) de l’antic municipi de Noves de Segre, situat a la vall del riu de Pallerols.

Formava part de la vall d’Aguilar, territori que pertanyia al vescomtat de Castellbó.

Argençola -Bages-

(Castellnou de Bages, Bages)

Llogaret (400 m alt), a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral.

La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia fou agregada a la de Castellnou de Bages; abans d’haver estat agregat a l’actual municipi, ho fou al de Sant Cugat del Racó.

Aiguabella -Pallars Jussà-

(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Llogaret (1.221 m alt), a l’esquerra del Flamicell, al vessant occidental del bony d’Altars.

L’església de Sant Pere depèn de la parròquia de la Torre de Cabdella.

Vilaperdius

(Pontils, Conca de Barberà)

Llogaret, al nord-est del poble de Santa Perpètua de Gaià, damunt el plans de Vilaperdius, que dominen per l’esquerra l’engorjat curs del torrent de Sant Magí, des de Montalegre fins a la confluència amb el Gaià, a Pontils.

El lloc, dins el terme del castell de Santa Perpètua, pertanyia al monestir de Bages, el qual el donà el 1068 a poblar a una família amb l’obligació de construir-hi una torre.

El segle XII existia ja l’església (Santa Maria), i amb el temps esdevingué una quadra.

Vilamajor dels Prats

(Pujalt, Anoia)

Llogaret, al sud del terme, al límit amb els de Veciana i de Freixenet de Segarra (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.

La seva antiga església parroquial depèn de la de Segur.

Vilacireres

(Gósol, Berguedà)

Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).

És centrat en l’antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu.

Ventajola -Baixa Cerdanya-

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)

Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, al sud de la vila. L’església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (segles XI-XII).

El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n’ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075.

Vensillo -Segrià-

(els Alamús, Segrià)

(ant: Vensilló d’Urgell)  Llogaret, que forma un enclavament (7,78 km2) entre els municipis de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa.

Fou donat a poblar pels templers en 1161-62.

El terme és regat pel canal d’Urgell.