(Mataró, Maresme)
Nom de la ciutat romana que correspon a l’actual Mataró.
Iluro
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Illa d’en Reixac, jaciment de l’
Poblat ibèric, ubicat en un petit turó de pendent molt suau de 6,4 ha. Dista 900 m de l’oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu.
El jaciment, conegut des del 1947, fou excavat per Miquel Oliva a partir del 1965 i, a la seva mort, per Aurora Martín, Enric Sanmartí i Enriqueta Pons. S’hi ha pogut reconèixer una important muralla i la xarxa urbana, que delimita nuclis habitacionals i àmbits dedicats a les activitats productives.
Alguns dels edificis, per les seves característiques singulars, han estat interpretats com a llocs de culte. Hom ha pogut documentar també enterraments infantils en els subsòls de cases.
La cronologia inicial del poblat es remunta al final del segle VII aC, i el moment d’abandonament se situa en el darrer quart del segle IV aC, tot i que l’indret experimentà certa activitat fins a mitjan segle III aC.
Ha lliurat un conjunt molt notable de materials de procedència grega i púnica i algunes importacions etrusques.
ilergets
(Catalunya)
Poble ibèric, establert a la part occidental del país.
Ocupava, en el moment de la penetració romana, la vall central de l’Ebre, entre el Gàllego i el Segre, amb el nucli a l’actual Lleida (Ildirda o Iltirta). Potser també ocupaven inicialment el territori dels ilercavons, que se n’haurien separat.
Els ilergets, dirigits pels seus caps Indíbil i Mandoni, es van aliar amb els cartaginesos per lluitar contra els romans.
Ilerda -ciutat romana-
(Lleida, Segrià)
Nom romà de la ciutat, Iltirda sota els ibers.
Al segle I Sartori la va fer servir de base en la lluita contra Pompeu.
A la rodalia, Juli Cèsar va derrotar un exèrcit pompeià (49 aC).
ilercavons
(Catalunya)
(o ilergavó) Poble ibèric, establert a les ribes del tram final de l’Ebre, entre la plana de Castelló i la serra de Balaguer.
Amb centre a Tortosa (Iulia Ilergavonia Dertosa, se’ls ha suposat una branca dels ilergets.
Jaciments importants a Tivissa i Alcanar, i necròpolis a Gandesa, Amposta i Xivert.
Ildirda
(Lleida, Segrià)
(o Iltirta) Nom d’una ciutat ibèrica, que correspon a l’actual Lleida (ilergets).
Ilduro
(Mataró, Maresme)
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro i que correspon a Mataró.
Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable.
Hospital, l’ -Berguedà-
(Montmajor, Berguedà)
(o les Cases de l’Hospital) Antiga quadra, a la dreta de la riera de l’Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolat), aigua avall de Correà.
És centrada per l’antic hospital o hostal del Bisbe, l’església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor.
Al segle XIX formà el municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí (Aguilar).
Guàrdia del Bruc, la
(o La Guàrdia de Montserrat) Antic castell, aturonat a l’oest del coll de can Maçana, als contraforts occidentals del massís de Montserrat.
Esmentat el 974 amb el nom de castell de Benifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d’abans de 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia (1158), i d’ací la denominació de vescomtat de la Guardia.
L’adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc.
Resta una part dels murs i de l’antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia.
Guàrdia de Ripoll, la
(Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)
(o la Guàrdia de les Llosses) Antic castell Comprenia els dos termes actuals, situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n’era senyor Galceran (IV) de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.
Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.
Dades dels Països Catalans 