(Aiguamúrcia, Alt Camp)
Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu, on s’ha format el poble del Pla de Manlleu.
(Orís, Osona)
Antiga masia i església, a la dreta del Ter.
És testimoniada ja al segle XII, i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, que existia ja el 1585, el 1878 passà a dependre de la d’Orís.
Ha donat nom a una propera colònia fabril.
(Barcelona, Barcelonès)
Construcció que recollia les aigües del pla de la ciutat, perilloses per a la ciutat, i en vessaven l’aigua a mar. Donat per concessió reial.
Era formada per la confluència de les rieres de Sant Gervasi i de Gràcia al Camp d’En Tuset, i el seu recorregut fins a la mar fou canviant.
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Antic monestir benedictí (Sant Pere de les Maleses), avui enderrocat, erigit a mitjan segle IX amb el nom de Sant Andreu de les Maleses, al centre de la vall de les Maleses.
S’hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret.
(Foradada, Noguera)
Antic castell del comtat d’Urgell, probablement prop de Montsonís.
Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I.
Arnau Mir de Tost el donà en alou a la col·legiata d’Àger.
(Toses, Ripollès)
Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians.
L’església és esmentada ja el 1270.
Antic nom del terme. Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt), un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès.
Hi ha l’església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el segle XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona.
(Cambrils, Baix Camp)
Vil·la romana. Ocupada des del principi de l’era cristiana fins al segle V, els sectors coneguts corresponen a l’àrea industrial, en la qual possiblement hi hagué una fàbrica de salaó o salses de peix.
L’interès fonamental del jaciment rau en el descobriment d’un conjunt excepcional de bronzes del segle II compost per peces de vaixella i elements per a la il·luminació pertanyents a un triclinium.
Aquests objectes, juntament amb la troballa de fragments de pintura mural i de paviments d’opus sectile, fan evident l’existència d’un sector residencial luxós.
(Maresme)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Montalt.
(Maresme)
Nom popular, adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu de Llavaneres.
Dades dels Països Catalans 