Nom popular de l’antic castell de Ribes, situat al sector de la vila vella.
Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana (1347) i a Damià Descatllar (1473).
En resten notables murs. Rebé el nom de la capella que hi fou construïda.
(Centelles, Osona)
Antiga ermita, situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d’Aiguafreda.
Rebé el nom de la vil·la rural de Gémenes, existent ja el 898; la capella és coneguda des del 1180. Era regida per un ermità (segles XIV-XVII) i més tard en tenia cura el mas Ventaiola. El 1868 passà a la parròquia d’Aiguafreda.
Fou restaurada el 1946 i aparegué l’obra romànica. Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada.
(Fondarella, Pla d’Urgell)
(o de Fondarella) Antic monestir premonstratès, situat prop de la població, a la partida de l’Hospitalet.
El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó. El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes; aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat. El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505.
Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350. El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de comenda, sense traces de tipus monàstic.
L’última vegada que se cita l’església i comenda de Sant Nicolau és el 1592. El 1593 el lloc passà del bisbat de Vic a la nova diòcesi de Solsona. L’hospital i l’església eren arruïnats a mitjan segle XVII.
(Camprodon, Ripollès)
Antic monestir de monges o canongesses de Sant Agustí. Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau. L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283.
A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora. El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops.
L’església de Sant Nicolau fou feta volar juntament amb el castell de Camprodon el 1689. Ara, al seu lloc, hi ha una moderna capelleta dedicada al Sagrat Cor.
(Camprodon, Ripollès)
Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort.
Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon.
Se’n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular.
El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles.
(Peralada, Alt Empordà)
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies: era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles; més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir.
No en resten ruïnes identificades; sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)
Antiga canònica, situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, i la dotà en el seu testament del 1035. El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència. Sembla que adoptà la regla de sant Agustí.
Subsistí fins a la fi del segle XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria.
(Balaguer, Noguera)
Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens.
Era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al segle XVIII ja era arruïnat.
(Vinebre, Ribera d’Ebre)
Assentament d’època romano-republicana.
És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic.
Fou ocupat entre la segona meitat del segle II aC i mitjan segle I aC.
Dades dels Països Catalans 