Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sant Nicolau de Camprodon

2 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

Antic monestir de monges o canongesses de Sant Agustí. Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau. L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283.

A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora. El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops.

L’església de Sant Nicolau fou feta volar juntament amb el castell de Camprodon el 1689. Ara, al seu lloc, hi ha una moderna capelleta dedicada al Sagrat Cor.

Sant Nicolau, castell de -Ripollès-

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès)

Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort.

Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon.

Se’n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular.

El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles.

Sant Nazari de Gréixer

Deixa un comentari

(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

Antiga església, desapareguda, de la parròquia de Sant Andreu de Gréixer.

És documentada entre el 1255 i el 1343. El seu culte es traslladà més tard a un altar de la parròquia de Gréixer (1427).

Sant Miquel Sescloses

Deixa un comentari

(Peralada, Alt Empordà)

Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.

Hom en té molt poques notícies: era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles; més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir.

No en resten ruïnes identificades; sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses.

Sant Miquel d’Urgell

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Antiga canònica, situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.

L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del segle XI, i la dotà en el seu testament del 1035. El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència. Sembla que adoptà la regla de sant Agustí.

Subsistí fins a la fi del segle XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria.

Sant Miquel del Corb -Noguera-

3 Respostes

(Balaguer, Noguera)

Església, al sud-oest de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la sèquia de Menàrguens.

Era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al segle XVIII ja era arruïnat.

Sant Miquel de Vinebre

Deixa un comentari

(Vinebre, Ribera d’Ebre)

Assentament d’època romano-republicana.

És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic.

Fou ocupat entre la segona meitat del segle II aC i mitjan segle I aC.

Sant Miquel de Solterra

2 Respostes

(Sant Hilari Sacalm, Selva)

Antiga capella del castell de Solterra. Documentada des del 1236. Fou reedificada al segle XVII i ara només en resten poques ruïnes.

Coronava la muntanya de Solterra (1.204 m alt), termenal amb el municipi d’Osor, coneguda per muntanya de Sant Miquel i també per Sant Miquel de les Formigues, per la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim, coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu.

Sant Miquel de Montornès, castell de

2 Respostes

(Vallromanes, Vallès Oriental)

(o castell de Montornès)  Antic castell (413 m alt), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès.

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se’n separà al començament del segle XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme).

Els seus senyors foren els Montornès i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.

Sant Miquel de Martres

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

(o Sant Miquel de Baduell)  Església, actualment arruïnada, a l’est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.

El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se’l vengué el 1126.