Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Sant Pere Nolasc, Col·legi de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750-1823 / Tarragona, 1829-1835)

Col·legi per a formació dels mercedaris, establert a Barcelona vers el 1750 a la cantonada del carrer de Trentaclaus o de l’Arc del Teatre i de la rambla de Santa Mònica.

Admetia estudiants de tota la província religiosa catalano-aragonesa. L’ensenyament durava set anys i hom hi cursava filosofia i teologia. El seu cos docent era el 1763 de 18 religiosos.

Els francesos se n’empararen el 1808 i el destinaren a comissaria de policia. Durant el Trienni Liberal (1820-23) fou destinat als mateixos usos, i per això els frares el destruïren i en vengueren els solars i edificaren un nou col·legi amb el mateix nom a Tarragona, on hi hagué més tard la casa provincial de beneficència.

El nou col·legi fou construït entre el 1829 i el 1830 i fou desafectat per l’exclaustració del 1835. El 1831 tenia 11 col·legials i 5 professors.

Sant Pere Màrtir -Baix Llobregat-

9 Respostes

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)

Antiga ermita, al límit amb els termes de Barcelona i de Sant Just Desvern. Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir.

Fou alçada al segle XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses (de la qual resta la font del Lleó).

El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars; ja el 1652 el mariscal La Mothe hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56.

Abandonada també, hi han estat instal·lades unes antenes de telecomunicacions.

Sant Pere el Puig

2 Respostes

(Sora, Osona)

Antiga església de la parròquia del municipi, situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga, veïna de la de Sant Pere el Pla.

Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n’ha caigut la volta.

Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867.

Sant Pere el Pla

2 Respostes

(Sora, Osona)

Antiga església de la parròquia i municipi, situada a l’extrem oriental del terme.

Existia ja el 1148. Hom l’anomenava del Pla en contraposició a la veïna de Sant Pere el Puig, on es portaven a enterrar els seus feligresos.

Tenia encara culte el 1855; ara és refosa amb el mas del seu nom.

Sant Pere d’Octavià

1 Resposta

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Antiga església parroquial de la vila, situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població. Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració (1835); després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada.

És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi (des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià).

Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del mil·liari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat.

Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris perpetus o rectors, i en depenien les esglésies de la vall de Gausac (Santa Maria i Sant Medir), Vilamilanys i Santa Maria de Campanyà.

Sant Pere d’Obac

2 Respostes

(Vilanova de Meià, Noguera)

(o del Bac)  Capella romànica en ruïnes, a la vora del riu de l’Obac o de Santa Maria.

Hom ha pretès que hi havia hagut un convent de monges, però no ha estat confirmat.

Sant Pere dels Bigats

2 Respostes

(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)

(o d’Ambigats)  Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi, situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs.

Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret. El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona.

El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723. Ara en resten unes poques ruïnes.

Sant Pere del Mont

1 Resposta

(Castellfollit del Boix, Bages)

Antic priorat benedictí, dins la parròquia de Santa Cecília de Grevalosa. És troba a l’extrem nord del terme, prop del límit amb el d’Aguilar de Segarra, sobre cal Conco.

En romanen notables restes, conegudes pel Monestir, que indiquen que l’església fou feta el segle XII. Existia ja el 1197, i depenia de Sant Pere de la Portella. Pràcticament no tingué comunitat: només un prior i un o dos servents. Els primers eren a la vegada monjos de la Portella.

Es perden les seves notícies el segle XVI. En depenien l’església de Santa Maria del Pla i la de Sant Miquel, pre-romànica, ara excavada, no lluny de Sant Pere del Mont.

Sant Pere del Bosc -Vallès Oriental-

1 Resposta

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

(o del Puig)  Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes.

Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles.

Es perden les notícies el 1513.

Sant Pere de Sescelades

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga església del suburbi de la ciutat.

Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei. Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304. La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma.

Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat.