Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Vellanega

2 Respostes

(Llavorsí, Pallars Sobirà)

Antiga abadia benedictina (Sant Pere de Vellanega), situada a la parròquia de Sant Romà de Tavèrnoles, prop de la confluència del Romadriu amb la Noguera Pallaresa.

El 969 era regit per l’abat Sal·la i el 976 ja no tenia abat; per això fou cedida al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Des d’aquest moment els abats de Tavèrnoles s’intitularen també abats de Vellanega. La disminució de comunitat féu que des del 1093 caigués a la categoria de simple priorat de Tavèrnoles.

Tenia encara alguna vida monàstica el 1286, quan la seva possessió fou discutida a Tavèrnoles pel bisbe d’Urgell, però des del segle XIV era una simple possessió regida per un clergue.

En resten les ruïnes.

Vallvigil

1 Resposta

(Vilallonga de Ter, Ripollès)

Antiga quadra civil de domini senyorial, situada prop del límit amb el terme de Llanars.

Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter.

L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n’Huguet, que té al seu costat una capella del Roser.

Vallvanera, monestir de

4 Respostes

(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)

Antic priorat (324 m alt) de monges benedictines. Situat a la muntanya de Vallvanera, a 3 km de la població, al nord.

La seva història és molt confusa i desconeguda; hom creu que depenia del monestir de Sant Feliu de Guíxols, que existia el segle XV i que la seva església fou destruïda pels francesos el 1653.

El culte passà després a la capella de Sant Cugat del Far, situada prop de l’antic Vallvanera, on es venerà fins al 1936 una imatge de Santa Maria de Vallvanera.

Vallflorida *

Deixa un comentari

(Vallès Oriental)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Esteve de Palautordera.

Valldoriola

1 Resposta

(Seva, Osona)

Antiga masia, situada al sud-est del terme, prop del límit amb el Brull.

És coneguda des del 952 quan part del seu territori fou cedit al monestir de Ripoll. Entre el segle XII i el XIX hi hagué prop seu l’església de Sant Genís, de la qual només es veuen ara els vestigis.

Valldaura, monestir de -Bages-

1 Resposta

(Manresa, Bages)

Antiga abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de la comunitat del monestir de Valldaura (Berguedà).

Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els féu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell. La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins al 1461.

Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II, el 1465. El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de Sant Pau.

A l’antic solar de Valldaura fou construïda el 1900 una capelleta moderna, dedicada a la Mare de Déu del Consol, en record de l’antic monestir.

Valldaura -Vallès Occidental-

8 Respostes

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Antic monestir cistercenc (després palau reial), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.

El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia (Santa Maria de Valldaura). La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que (després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia) des del 1158 fou el monestir de Santes Creus. Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297.

Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 féu portar óssos i cèrvols i hi residien temporalment la reina i els infants. El 1325 hom intentà d’establir-hi la comunitat de monges franciscanes o clarisses que aviat passaren a Pedralbes. Continuà fins al segle XVI com a residència reial, amb capella, on el rei Martí feia celebrar solemnialment la festa de la Nativitat de la Mare de Déu (1405). Ferran I prohibí (1486) que tallessin els frondosos boscs.

Posteriorment passà a propietat privada i començà l’enderrocament. Avui en dia només en resten els fonaments i algun petit llenç de mur aprofitat per a barraca.

Vallclara, monestir de -Priorat-

2 Respostes

(Cabassers, Priorat)

Antic monestir de canonges premonstratencs. Als vessants del Montsant.

El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont (Lorena) per a edificar un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida.

Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc. La part de la comunitat catalana es dispersà, alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà, fou un dels fundadors del monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Del monestir, que es trobava en ruïnes el 1608, hom coneix només l’emplaçament.

Vallbona -Barcelona quadra-

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga quadra del municipi, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).

És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès.

Possessió del baró de Pinós, al segle XVI hi fou construïda la important torre del Baró, refeta al segle XVIII. A la segona meitat del segle XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona.

Vallalta del Maresme *

Deixa un comentari

(Maresme)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Iscle de Vallalta.