(Osona)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Julià de Vilatorta.
Vilatorta *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: llocs antics
Vilatorrada de Cardener *
(Bages)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan de Vilatorrada.
Vila-salva
(Montblanc, Conca de Barberà)
(o Duesaigües) Antic nucli de població, precedent de la vila de Montblanc.
Fundat el 1155 per ordre de Ramon Berenguer IV, al pla entre el Francolí i el riu d’Anguera, el qual, en traslladar-se, el 1162, per ordre d’Alfons I, a l’altra banda del Francolí, prengué el nom actual.
Vila-romà *
(o Vilarromà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Palamós.
Vila-romà
(Palamós, Baix Empordà)
Antic castell i parròquia (Santa Eugènia de Vila-romà), situats al sector muntanyós del nord-oest del terme (darrers contraforts de les Gavarres). Les restes del castell s’aixequen aturonades damunt el santuari de Bell-lloc.
El lloc de Vila-romà és esmentat ja el 1161, i el castell no apareix fins al segle XIII, que fou propietat de la mitra de Girona (fou destruït el 1812 pels francesos).
La parròquia de Santa Eugènia (que hom situa a l’actual capella de la Pietat) fou traslladada els primers anys del segle XVI a l’església de Sant Joan de Palamós, nom que acabà adoptant el municipi a que donà lloc, i que formà part de la batllia i després comtat de Palamós.
Vila-roja -Girona-
(Girona, Gironès)
Antic poble i actual barri, situat a la dreta de l’Onyar, a l’antic municipi de Sant Daniel.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar. A la fi del segle XVII formava part de la batllia de Girona. Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades.
Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada. Ha quadruplicat la població a partir del 1961.
Vilaró, el -Olius-
(Olius, Solsonès)
(o el Villaró) Masia i antic lloc, al sud-oest del terme, al límit amb els de Pinell i Llobera.
El 1071 hi són citades les esglésies de Santa Maria d’Anseresa i de Santa Fe d’Anseresa.
Vilarnau -Alt Penedès-
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)
Antiga domus o casa forta, a l’indret conegut modernament pel molí del Racó.
Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà al construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508.
Fou reedificada poc després, i tornà a constar com a ruïnosa el 1791.
Vilardell -Ripollès-
(les Llosses, Ripollès)
Antic terme i masia, situada a l’extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar.
Fou centre d’una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117.
Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell, afluent per l’esquerra de la de les Llosses.
Vilardanó
(Ripoll, Ripollès)
Antic terme i masia, de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, prop del Ter, al sector meridional del terme.
És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll.
Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885.
Dades dels Països Catalans 