(Ripoll, Ripollès, segle X)
Bíblia, dita de Sant Pere de Rodes (al segle XII ja era al monestir de l’Emporda, d’on fou sostreta pel mariscal de Noaïlles al final del segle XVII); és quelcom anterior a la Bíblia de Ripoll anomenada de Farfa.
Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant.
La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna.
Esta conservada a la Biblioteca Nacional de París.
(Barcelona, maig 1925 – octubre 1926)
Publicació bibliogràfica. Publicada per Editorial Barcino.
N’aparegueren divuit números, en gran part redactats, anònimament, per Jordi Rubió. Continuava el “Butlletí Bibliogràfic Català”.
Recensionava llibres i donava informacions de biblioteques de Catalunya, alhora que inventariava les publicacions fetes als Països Catalans i les impreses en català en d’altres llocs.
(Catalunya, segle XIV)
Peça dramàtica en versos apariats, referent a la mort i assumpció de la Mare de Déu.
Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié.
Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions.
Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.
(Barcelona, inici segle XV)
Peça dramàtica del cicle nadalenc.
És l’escenificació de la llegenda romana de l’Aracaeli, segons la qual l’emperador Octavi hauria tingut una visió misteriosa de la Mare de Déu amb el Fill en braços, visió que li fou explicada per la Sibil·la Tiburtina.
En són conegudes diverses versions catalanes dels segles XV i XVI, fragmentàries o barrejades amb la processó dels profetes i l’adoració dels pastors.
(Catalunya, 1492)
Conjunt de breus normes d’ús de mots, sovint reduïdes a la simple inserció del mot considerat incorrecte seguit pel correcte.
Una primera part de 173 normes fou ordenada a partir de materials sobre el lèxic valencià de Bernat Fenollar pel barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies; una segona part, de 150 normes, és obra de Jeroni Pau. Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497.
En general, els autors condemnen els arcaismes i neologismes i especialment els vulgarismes i formes populars i dialectalismes, però sovint no exclouen castellanismes i llatinismes.
(Catalunya, 1887)
Obra de Joan Mañé i Flaquer. Inicialment escrita en forma d’articles adreçats des del “Diario de Barcelona” a l’escriptor castellà Gaspar Núñez de Arce, i publicada com a volum l’any 1887.
Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d’un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartas provinciales adreçades a Cánovas del Castillo (1875) i, sobretot, a El catalanismo, conjunt d’articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre (1878).
El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol.
(Catalunya, 1839 – 1888)
Col·lecció de llibres. Seguint la línia de les relacions de viatges i dels llibres de litografies, aleshores molt d’actualitat, es proposava donar a conèixer les antiguitats i monuments d’Espanya acompanyats de comentaris literaris i històrics.
La idea sorgí de Francesc Xavier Parcerisa, que s’encarregà de les litografies, i comptà amb l’ajuda de Pau Piferrer per a la part literària.
El primer sobre Cataluña aparegué, per fascicles i amb gran èxit de públic, redactat amb un marcat to romàntic i sense gaire objectivitat històrica, que augmentà, però, notablement en el volum de Mallorca (1842) i posteriors.
La mort de Piferrer deixà incompleta el segon volum de Cataluña i el d’Aragón, que foren acabats, respectivament, per Francesc Pi i Margall i J. M. Quadrado.
Del 1888 al 1891 es féu una segona edició en la qual figuraven dos volums de València (1887-89) de Teodor Llorente, i el de Mallorca fou ampliat per Quadrado amb el títol de Las Islas Baleares (1888); fou il·lustrada de nou per diversos autors, especialment Xumetra.
Modernament han estat fetes edicions facsímils dels volums de Cataluña (1939, 1948), Mallorca (1949) i Las Islas Baleares (1969).
(Catalunya, s XVII)
Manuscrit recopilat per Baptista Mirambell, que fou incorporat el segle XVIII a un altre manuscrit titulat Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs.
(Oxford ?, Anglaterra, 1736)
Opuscle polític publicat amb peu d’impremta d’Oxford (possiblement fals) i adreçat a Jordi I d’Anglaterra.
El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova (1705), entre Catalunya i Anglaterra, i l’incompliment per part d’aquesta, al tractat d’Utrecht (1713), del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V.
El document intentava d’aprofitar una conjuntura internacional favorable: la signatura de la pau entre Felip V i l’imperi després de les guerres d’Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles IV, i és un dels darrers ressons del cas dels Catalans.
(Palma de Mallorca, juliol 1954 – )
Col·lecció de llibres de butxaca, destinats a divulgar obres en prosa d’autors moderns, catalans i estrangers, iniciada per l’Editorial Moll. A partir del volum 71 (1968) canvià de presentació i adoptà un format una mica més gran.
Publicà seccions de literatura moderna, clàssics antics, ciències socials, tècnica i ciència de la natura. Del 1956 al 1964 publicà anualment un volum extraordinari de tipus miscel·lani, titulat “Cap d’any”, amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior.
La Biblioteca Raixa tingué dos precedents: una sèrie de bibliòfil amb el mateix nom, començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris “Raixa”, dirigits per Francesc de B. Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la col·laboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals -per problemes de censura- només pogué aparèixer el número 1 (gener 1953), completat amb el volum Raixa. Miscel·lània de literatura catalana, corresponent als cinc fascicles restants de l’any 1953.
Enllaç: Biblioteca Raixa
Dades dels Països Catalans 