(Lleida, segle XV)
Jueu. Excel·lí pel seu saber i especialment com a llatinista.
Publicà l’obra de divulgació mèdica titulada Antidotarium, estampada a Lió el 1508.
Galab
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Lleida (bio)
Despens, Andreu
(Lleida, segle XV)
Poeta. Sostingué tençons amb els Masdovelles.
Boixó, Bernat de
(Lleida, segle XIV)
Ciutadà de Lleida. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per decidir la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores dels seus territoris.
Ferràs, Fèlix
(Lleida, segle XVIII)
Advocat i poeta. És autor de l’obra (inèdita) Discursos en cartas a la moda… con reflexiones morales y políticas en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina.
Elias, Ramon
(Lleida, segle XIX)
Escultor. Deixeble de Manuel Corcelles.
És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida (1868) i de diversos retrats, entre els quals els del general O’Donnell (presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870) i el de Maximilià I.
Cresques Abnarrabí
(Lleida, segle XV)
Oftalmòleg i cirurgià hebreu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d’exercir.
S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya, amb èxit.
El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir; es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.
Boixadors, Bernat de -varis-
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1343) Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l’almirall Bernat de Boixadors.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – 1348) Fill gran de l’almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare del següent Bernat.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Fill de l’anterior Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera i Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d’Aragó. El succeí el seu germà Ramon.
Bernat de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III de Catalunya la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bàndol dels primers. Fou el pare de Joan.
Bernat de Boixadors (Lleida, segle XIV – segle XV) Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d’Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d’Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s’extingí el 1697, i l’herència passà als Ribes, després marquesos d’Alfarràs.
Ferrer i Nogués, Francesc
(Lleida, vers 1572 – Catalunya, segle XVII)
Doctor en dret civil i canònic. Exercí d’advocat durant vint anys i després fou jutge reial ordinari de Lleida.
És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català: Commentaria sive glossemata ad utiliorem quandam ex constitutionibus Principatus Cathaloniae incipientem (Lleida, 1617), sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupil·lar, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra (Lleida 1629).
Ferrari i Català, Josep
(Lleida, segle XIX)
Escultor.
Junt amb el seu germà gran Bartomeu féu les reformes de l’altar major de l’església barcelonina de Sant Just i Sant Pastor.
Féu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, col·laborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i féu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona.
El seu germà fou el també escultor Bartomeu Ferrari i Català (Lleida, segle XIX – Barcelona, segle XIX).
Faiol, Gaspar Vicenç
(Lleida, segle XV)
Dominicà. Professor de l’Estudi General de Lleida.
Fou primer prior del convent de Sant Onofre de València i, poc després, vicari general de l’observança de la província d’Aragó (1491).
Fundà el convent de monges de Santa Caterina, a València, el 1491. Estengué la reforma a diversos convents claustrals.
És autor de diversos tractats: De articulis fidei, De Sacramentis (recopilació de les seves lliçons), Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos.
Dades dels Països Catalans 