(Lleida, segle XVII – segle XVIII)
Jurista. Germà de Ramon. Partidari de Felip V de Borbó durant les Corts de Barcelona, canvià d’actitud i ho fou de Carles d’Àustria.
Magistrat de la nova Audiència de Barcelona constituïda el 1705, el 1706 s’encarregà de proveir de queviures Barcelona, arran de la frustrada ofensiva de Felip V.
Romangué a Barcelona per a la resistència final contra l’exèrcit francoespanyol.
Després de la capitulació de 1714 els borbònics el destituïren de la magistratura.
(Lleida, vers 1572 – Catalunya, segle XVII)
Doctor en dret civil i canònic. Exercí d’advocat durant vint anys i després fou jutge reial ordinari de Lleida.
És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català: Commentaria sive glossemata ad utiliorem quandam ex constitutionibus Principatus Cathaloniae incipientem (Lleida, 1617), sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupil·lar, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra (Lleida 1629).
(Lleida, segle XIX)
Escultor.
Junt amb el seu germà gran Bartomeu féu les reformes de l’altar major de l’església barcelonina de Sant Just i Sant Pastor.
Féu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, col·laborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i féu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l’altar major de l’antiga església del Carme de Barcelona.
El seu germà fou el també escultor Bartomeu Ferrari i Català (Lleida, segle XIX – Barcelona, segle XIX).
(Lleida, segle XV)
Dominicà. Professor de l’Estudi General de Lleida.
Fou primer prior del convent de Sant Onofre de València i, poc després, vicari general de l’observança de la província d’Aragó (1491).
Fundà el convent de monges de Santa Caterina, a València, el 1491. Estengué la reforma a diversos convents claustrals.
És autor de diversos tractats: De articulis fidei, De Sacramentis (recopilació de les seves lliçons), Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos.
(Lleida, segle XIII – segle XIV)
Jurisconsult. Ensenyà a la universitat de Lleida.
En 1315 consta el seu caràcter de testimoni en un jurament fet pel rei Jaume II el Just al palau de Barcelona. En 1344 fou representant de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona per determinar la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós.
Per aquesta època era conseller del monarca i li serví especialment d’assessor jurídic a les accions contra Jaume.
Entre els seus escrits destaquen uns comentaris als Usatges.
(Lleida, segle XVIII)
Escriptor. Estudià dret a Cervera i ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona.
Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales (1764), De vita… Augustini Carusi (1765), De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis… comentarius (1777) i traduí de l’italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc (1765), i del francès, un tractat piadós (1767).
(Lleida ?, segle XVII)
Jurista i mestrescola de l’estudi general de Lleida. Fou ardiaca de la seu de Lleida.
Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii… (1680) i a Jurisdicción regia y pontificia que… tiene el maestrescuelas (v1687).
També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville (1680) i Discursos astrológicos de un cometa aparecido en 1668.
(Lleida, segle XV)
Escriptor i jurista. Fou paer en cap de Lleida i catedràtic a l’Estudi General de la ciutat.
Encara que instà Joan II el Sense Fe a l’alliberament del príncep de Viana, no participà en la guerra contra el monarca, per la qual cosa arribà a ésser funcionari i conseller seu.
És autor d’un Tractat de cavallers, escrit entre el 1474 i el 1479.
Dades dels Països Catalans 