(Barcelona, 1932 – )
Professora de català, filla de Domènec Latorre.
Es dedicà a l’ensenyament i exercí tasques de correcció per a editorials.
És autora del llibre didàctic Primer curso de catalán, editat el 1966.
Arxiu d'etiquetes: lingüistes
Lacavalleria, Pere
(Aquitània, França, segle XVI – Barcelona, 1645)
Lingüista i impressor. Establert a Perpinyà en un principi, passà a Barcelona l’any 1628.
Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l’aprenentatge de llengües a Catalunya.
Com a impressor edità Variarum resolutionum (1635), de J. Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes a crides (1642).
Fou el pare d’Anton i de Joan Lacavalleria i Dulach.
Laboratori de Fonètica Experimental
(Catalunya, 1916 – 1923)
Centre d’investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils.
Publicà el primer número de la que havia d’ésser una sèrie titulada “Estudis Fonètics”; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers.
Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.
Junyent i Figueras, Carme
(Masquefa, Anoia, 4 febrer 1955 – 3 setembre 2023)
Lingüista. Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana; es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantu a la Universitat de Barcelona.
En aquest àmbit ha publicat obres com Les llengües d’Àfrica (1986), Estudis africans (1996) i La expansión bantu (1999). També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món. Ecolingüística (1989), Vida i mort de les llengües (1992) i Contra la planificació (1998).
Membre fundador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), com a membre del qual ha participat en l’elaboració dels materials didàctics La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món (1999) i Quadern ESO de la diversitat lingüística (2000), juntament amb M. Barrieras i S. Vilaró.
Fou membre del comitè científic de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada el 1996.
Junta Assessora per als Estudis de Català
4 Respostes
(Catalunya, 12 juliol 1961 – )
(JAEC) Organisme. Constituït per acord de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’ajut de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Ómnium Cultural.
Des del 1962, any en què tingueren lloc els primers exàmens, ha atorgat prop de 2.500 certificats de professor de català.
Després treballà en col·laboració estricta amb la Generalitat de Catalunya i es limita a donar títols de professorat per a l’ensenyament d’adults.
judeocatalà
(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)
Antiga variant del català. Coneguda fins al 1492.
Pròpia dels jueus que residien al Principat de Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.
Institut Ramon Llull
(Països Catalans, 5 abril 2002 – )
Organisme creat per acord de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, i obert a tots els governs dels territoris de parla catalana.
Té l’objectiu de fomentar la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.
Enllaç web: Institut Ramon Llull
Institut Europeu de Programes d’Immersió
(Barcelona, 1991 – )
(IEPI) Institució. Creada per a tot l’àmbit dels Països Catalans, com a centre d’estudis i de promoció d’accions de divulgació sobre diverses àrees relacionades amb la immersió lingüística.
El 1996 organitzà el 3r Congrés Europeu de Programes d’Immersió, després d’haver col·laborat en els dos anteriors.
Des de l’any 1998 edita “Immersió Lingüística. Revista d’Ensenyament Integrat de Llengües i Continguts”, revista semestral de contingut teòric i d’experiències didàctiques.
Institut de Sociolingüística Catalana
(Catalunya, 1980 – )
(ISC) Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.
Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants.
Disposa, des del 1982, d’una comissió assessora d’experts.
Grups de Defensa de la Llengua
(Barcelona, 1981 – 1993)
(GDL) Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.
Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.
Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.
Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.
Dades dels Països Catalans 