Arxiu d'etiquetes: lingüistes

Normes Ortogràfiques

(Catalunya, 24 gener 1913)

Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d’Estudis Catalans, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Per a l’establiment d’aquestes normes l’IEC constituí una comissió formada per membres de totes les seves seccions. Les normes foren adoptades tot seguit per la premsa diària, per diverses revistes i per la majoria d’escriptors.

Malgrat aquest acolliment popular i oficial, les normes foren combatudes en un principi per un nombre no pas reduït de personalitats, que el 1915 crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana, la qual redactà unes Regles ortogràfiques, publicades el 1916, que no prosperaren.

Normalització Lingüística a Catalunya, la

(Catalunya, 6 abril 1983)

Decret de la Generalitat, aprovat pel Parlament amb l’objectiu de fomentar el coneixement i l’ús de la llengua catalana.

La llei fou aprovada per consens general (amb cap vot en contra i una sola abstenció), centra l’atenció en els àmbits de competència de la Generalitat: declara el català llengua d’ús oficial (títol I), llengua pròpia de l’ensenyament (títol II) i n’estableix la presència als mitjans de comunicació propis o de gestió autonòmica (títol III); preveu així mateix intervencions de suport i foment en els altres àmbits de la societat.

El 1993 s’inicià un procés de reforma de la llei per accentuar l’ús social de la llengua. Si bé el Tribunal Suprem plantejà la possible inconstitucionalitat d’alguns articles, la llei fou finalment declarada constitucional (sentències del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem), i el 1997 s’arribà a un acord parlamentari per procedir a la seva reforma, que donà pas a la Llei de Política Lingüística del 1997.

Enllaç web: Llei 7/1983, de Normalització Lingüística

Norma, La

(Catalunya, 1982)

Personatge que representa una adolescent i que protagonitzà una sèrie d’historietes il·lustrades en el marc d’una campanya de normalització lingüística endegada per la Generalitat de Catalunya.

El creador del personatge fou el ninotaire Lluís Nin (Esquerrà), i els texts de les historietes foren escrites per Avel·lí Artís (Tísner).

Nadal i Farreras, Josep Maria

(Girona, 24 febrer 1949 – )

Lingüista. Germà de Joaquim.

Vicedirector de l’antic Col·legi Universitari de Girona i rector de la Universitat de Girona des del 1991.

Membre del consell de redacció de la revista “Els Marges”, ha publicat estudis de lingüística general i història de la llengua catalana: Semàntica i sintaxi (1975), La conquesta àrab i la llengua catalana (1982), L’accés del català a l’escriptura (1982), Llengua escrita i llengua nacional (1992) i, amb Modest Prats, Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996).

Mas i Sans, Sinibald de

(Barcelona, 9 novembre 1809 – Madrid, 1868)

Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851.

Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importants treballs i dades estadístiques d’interès comercial i polític.

Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L’Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).

Marquet i Ferigle, Lluís

(Barcelona, 7 abril 1937 – Premià de Dalt, Maresme, 12 març 2011)

Enginyer en electrònica. Fou secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques des del 1970.

Ha treballat en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics; ha publicat un Diccionari d’electrònica (1971) i té, inèdit, un Vocabulari de luminotècnia (1972).

Fou col·laborador de la revista “Serra d’Or” i professor de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.

Mariner i Bigorra, Sebastià

(Vilaplana, Baix Camp, 12 setembre 1923 – Madrid, 25 gener 1988)

Lingüista i llatinista. Estudià filologia clàssica a Barcelona i es doctorà a Madrid. Catedràtic de llatí a Granada i, després, a Madrid.

Autor de treballs sobre lingüística i epigrafia, aplegats, la majoria, en revistes de les especialitats esmentades.

Entre els seus treballs cal esmentar Caràcter convencional del ritmo (1971), Interpretación de los modos de verbo catalán (1972), Inscripciones romanas de Barcelona (1973), Estudis estructurals del català (1975), El préstamo fonológico (1976), Diátesis múltiple de la serie en -dor (a) (1980) i Paradigma de les conjuncions adversatives en català medieval (1982).

Marges, Els

(Barcelona, 1974 – )

Revista literària, amb col·laboracions sobre llengua, publicada per Joaquim Molas amb un equip de deixebles i de col·laboradors: J.M. Benet i Jornet, Jordi Castellanos, Joan-Lluís Marfany, Josep Murgades i Enric Sulià.

Sobresurt per la varietat de temes i el rigor crític i erudit dels treballs. Dedica unes pàgines a la creació literària.

Enllaç: Els Marges

Marcel·lí de Castellví

(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 11 setembre 1908 – Bogotà, Colòmbia, 25 juny 1951)

(Joan Canyes i Santacana)  Religiós caputxí i lingüista.

Passà a Colòmbia com a missioner el 1931.

A Sibundoy fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana, centre que fou traslladat a Bogotà a la seva mort.

Lliga del Bon Mot

(Barcelona, 1908 – 1963)

Entitat fundada per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del “Diario de Gerona”, s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.

Maragall, a l’article Alerta (19/set/1908), donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, féu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets.

Trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones.