Barri, dit abans els Rampins.
Masia, a la dreta de la riera de la Bertrana, aigua avall del poble.
En aquest lloc hi havia antigament la parròquia de Santa Maria de Corcó.
(Cantonigròs, Osona, 1983 – )
Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)
Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).
Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.
A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.
Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.
Poble, format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot. El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros.
Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc el Concurs de Poesia de Cantonigròs, més tard substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants. Des del 1983 hi té lloc un Festival Internacional de Música Coral.
Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d’un centenar de metres.
Damunt la paret meridional hi ha l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues.
A la paret septentrional es precipita l’aigua de la riera de la Bertrana des d’una altura de 80 m.
(l’Esquirol / Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Plataforma tubolar i acinglerada (1.303 m alt), entre els tres municipis, de 3 a 4 km d’extensió per 200 a 300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla. És el límit entre els tres municipis.
Al peu dels cingles d’Aiats, s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de serra de Cabrera de la plana de Vic, on es troba la gran masia d’Aiats.
Municipi d’Osona (Catalunya): 61,80 km2, 693 m alt, 2.161 hab (2017)
(o Santa Maria de Corcó) Situat a mig pendent de l’altiplà de Collsacabra, al límit amb la Garrotxa, al nord-est de Vic.
El sector més baix del terme té l’agricultura pròpia de la plana: cereals (blat, civada, sègol), alfals, patates, blat de moro, mentre que el sector més alt i accidentat és cobert de grans boscs (faigs, roures, alzines) i pasturatges. Ramaderia (bestiar boví i porcí) i avicultura. Petita indústria tèxtil. Turisme. Àrea comercial de Vic.
El poble es formà a partir de mitjan segle XI al voltant de l’antic hostal de l’Esquirol; l’església parroquial fou destruïda el 1936 (excepte el campanar) i refeta després del 1940.
Al terme hi ha masies de gran valor arquitectònic i comprèn, també, els pobles de Sant Martí Sescorts, Cantonigròs (centre d’estiueig) i Sant Julià de Cabrera, el santuari marià de Cabrera i l’antic lloc de Sant Vicenç Sarriera.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 