Raval, a l’oest de la vila.
(Falgars, Garrotxa, 1651 – l’Albi, Garrigues, 1725)
Baró de l’Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou de Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701).
Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).
Conjunt de pintures rupestres. Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma.
El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze. El conjunt té els seus paral·lels més pròxims al sud de la península Ibèrica.
Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan segle XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur.
El baró Acard de Mur i de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant Lluïsa de Mur i de Cardona és casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig.
Bé que a llur fill, Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II el Sense Fe durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.
La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 32,54 km2, 526 m alt, 803 hab (2016)
Al sud-est de la comarca, a la dreta del riu de Set i drenat per la riera de l’Albi, que neix a la serra la Llena, al límit amb la Conca de Barberà, i desemboca al riu de Set, per la dreta, a Cervià de les Garrigues.
L’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, arbres fruiters i pastures) és la principal font econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (per al consum local) i alguna petita indústria agrària.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba situada en un coster, dominat per les ruïnes de l’antic castell de l’Albi, convertit al final del segle XVI en palau renaixentista (residència dels barons de l’Albi). El nucli històric comprèn el carrer del Call, l’església barroca de Santa Maria (segle XVIII) i l’edifici modernista de la Cooperativa del Camp, bastit per l’arquitecte Cèsar Martinell (1919-20).
Als afores hi ha el santuari dels Sants Metges (segle XVIII) i a 5 km el conjunt de pintures rupestres de la vall de la Coma (bé cultural d’interès nacional).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 