(o Beniprí) Despoblat, a l’est de la vila, vora el barranc de la Mata.
El seu nom és el d’una partida del terme.
Beniprim
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida
Montitxelvo (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,16 km2, 270 m alt, 644 hab (2014)
(cast: Montichelvo) Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu, gràcies als regatges derivats de les deus. Àrea comercial de Gandia. La població tendeix a disminuir.
El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVIII. A prop hi ha les restes de l’antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo.
Enllaç web: Ajuntament
Bellús, balneari de
Balneari, a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surt a 39ºC.
Fou construït a la fi del segle XVIII pel marquès de Bèlgida i modernitzat posteriorment.
La tradició balneària, però, és molt anterior; dins el terme hi ha les restes de l’aqüeducte de Bellús, gòtic, obra del segle XV.
Montaverner (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014)
Situat al nord d’Albaida, a la dreta del riu d’Albaida, a l’aiguabarreig amb el Clariano.
El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l’Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l’oferta econòmica. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
El poble, d’origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius; l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s’independitzà de la d’Albaida el 1535.
Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata.
Enllaç web: Ajuntament
Llutxent (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 40,12 km2, 280 m alt, 2.452 hab (2014)
Situat a banda i banda del riu de Vernissa. al nord hi ha el massís de Mondúver i la serra de Buixcarró, amb pinedes. Comprèn la major part del sector nord-est de la comarca.
Quasi dues terceres del territori no són conreades (pins i matollar), mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura de secà, especialment la vinya, i també oliveres, ametllers i cereals. Avicultura, Indústria alimentària (oli). Àrea comercial de Gandia.
La vila és a la plana que s’estén a la dreta del riu, dominada per l’antic palau senyorial del segle XVI; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Antic convent dominicà del Corpus Christi (segle XV), bastit en commemoració del miracle dels Corporals de Daroca, que la tradició situa prop del castell de Xiu, durant la batalla de Llutxent. Fou centre de la baronia de Llutxent.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de Mesquita i el despoblat i antic castell de Vilella.
Enllaç web: Ajuntament
Guadasséquies (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,26 km2, 180 m alt, 460 hab (2014)
(o Guadasegües) Situat a l’esquerra del riu d’Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets i accidentat en part pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres, garrofers i vinya) i també de regadiu (productes d’horta, blat de moro i cereals), que són alimentats per la sèquia de Bellús, si bé la meitat de la població activa treballa fora del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen islàmic, és a l’extrem del terme, al límit amb el de Sant Pere d’Albaida, dominat per l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, obra del segle XVIII. Fou de la senyoria de Bernat Ferrer i passà modernament als marquesos de Mira-sol.
Enllaç web: Ajuntament
Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 74,69 km2, 625 m alt, 993 hab (2014)
(o els Fontanars, o l’Alforí, ant: els Alforins) Situat a l’altiplà de l’Alforí, a l’oest de la serra d’Ontinyent i els contraforts de la serra Grossa. És drenat pel barranc del Gorgorróbio i per la rambla de Fontanars. El territori és lleugerament ondulat, amb abundància de pinedes.
El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres), la ramaderia (bestiar porcí, oví i cabrum), l’apicultura i algunes petites indústries (alimentàries i de la construcció). Àrea comercial d’Ontinyent. La població disseminada representa més de la meitat de la del municipi.
El poble, al centre de l’altiplà, va esdevenir el 1927 cap del nou municipi, segregat del d’Ontinyent.
Dins el terme es troben els veïnats del Poblet, les Cases de Vidal, Jordà, les Cases de Cubells, Tortosa i Torrevellisca.
Enllaç web: Ajuntament
Castelló de Rugat (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 19,14 km2, 320 m alt, 2.302 h (2014)
(o del Duc, o de les Gerres) Situat al límit amb el Comtat. Part del terme és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell i les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló.
L’economia del municipi és bastant diversificada: agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i arbres fruiters), gràcies a la perforació de pous, i de secà (blat, vinya), ramaderia ovina, avicultura, apicultura i indústria, sobretot de ceràmica, de gran tradició; hi ha també una fàbrica de torró. Àrea comercial de Gandia.
El poble es troba al peu del turó de Sant Antoni, vora la carretera de Gandia i Albaida; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, iniciada el 1536.
El terme comprèn part de l’antic lloc de Sarrient.
Enllaç web: Ajuntament
Carrícola (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014)
Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós.
La vida econòmica local es basa principalment en l’agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. Àrea comercial d’Ontinyent. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del segle XX.
L’antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar.
Enllaç web: Ajuntament
Bufali (Vall d’Albaida)
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,26 km2, 239 m alt, 175 hab (2014)
Estès a la dreta del riu Clariano, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i blat), que aprofita les aigües de la font del Palomar. Les terres de conreu són explotades pels propietaris. Hi ha ramaderia (cria de bestiar cabrum i porcí). Àrea comercial d’Ontinyent.
El poble, que formà part del marquesat d’Albaida, està situat sobre un petit turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda; hi destaca l’església parroquial de la Mare de Déu del Loreto. Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609.
El municipi comprèn també el petit enclavament de la Muntanya de Bufali, entre els termes de Carrícola, Bèlgida i la muntanya del Palomar.
