Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida

Bocairent (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 97,0 km2, 680 m alt, 4.335 hab (2014)

Situat al centre de la vall de Bocairent, a la confluència dels rius Vinalopó, Albaida i Xúquer. El terreny, molt muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres d’Ontinyent i de Mariola, és poc conreat i en gran part cobert de pinedes, alzinars i extenses àrees de matolls, en part aprofitades per a pasturatges.

L’agricultura es concentra a les parts més planes i vora els rius; predomina el secà (cereals, olivera i vinya) sobre el regadiu (cereals i arbres fruiters, especialment pomeres), que aprofita les aigües derivades del Vinalopó i de diverses fonts. L’activitat econòmica bàsica es la indústria, tradicional al municipi, sobretot el sector tèxtil, concentrat en petites fàbriques que ocupen bona part de la població activa; hi ha també indústria paperera i derivada de la fusta.

La vila, d’origen islàmic, s’enfila voltant un petit turó coronat per l’església parroquial de l’Assumpció, consagrada el 1516 i refeta al segle XVIII. Per Sant Blai hi són tradicionals les festes de moros i cristians.

Dins el terme han estat trobades restes ibèriques, especialment l’anomenat lleó de Bocairent, i també unes coves, probablement d’origen prehistòric, conegudes amb el nom de Casetes dels Moros.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Reiner, del Poblet dels Ferrers i del Racó dels Cirers, el santuari del Sant Crist del Calvari i algunes masies.

Enllaços web: Ajuntament – Oficina de Turisme

Benissuera (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 1,99 km2, 200 m alt, 195 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, que limita el terme pel sud-oest, al nord-est d’Ontinyent.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura, on predomina el secà, dedicat principalment a la vinya (raïm de taula), els cereals i l’olivera; el regadiu és escàs, a causa del caràcter estacional de les aigües del riu i de la insuficiència de les de pous. Àrea comercial de Xàtiva. La terra, molt repartida, és explotada quasi totalment pels propietaris.

La manca de recursos econòmics del municipi ha provocat una lenta però constant davallada demogràfica que s’inicià ja a les darreries del segle XIX amb les primeres emigracions.

El poble, que agrupa pràcticament la totalitat de la població, és d’origen islàmic i està situat a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi, cal esmentar l’església de Sant Josep (segle XVII) i el palau senyorial dels Bellvís.

Enllaç web: Ajuntament

Benissoda (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4 km2, 319 m alt, 434 hab (2014)

Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb la del Comtat, al nord-est d’Ontinyent. Al sud, el relleu és accidentat per la serra d’Agullent; hi abunden els boscos de pins. El terme és drenat pel riu de Baladrar i el barranc de Benissoda.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura; el regadiu, alimentat per un petit pantà que aprofita el curs del riu de Baladrar, és dedicat a cereals, arbres fruiters i productes d’horta; al secà es cultiva la vinya, l’olivera i el garrofer, a més de cereals i llegums. Àrea comercial d’Ontinyent. La població es doblà al llarg del segle XVIII, i després s’estacionà.

El poble, situat al peu de la serra d’Agullent, vora la carretera d’Albaida a Ontinyent, era una antiga alqueria islàmica. L’església depèn de la parròquia d’Albaida.

Benigànim (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 33,44 km2, 120 m alt, 6.183 hab (2014)

(o Beniganí) Situat en un terreny pla, llevat del sector nord-occidental, accidentat per la serra de la Solana, al nord-est d’Ontinyent.

Malgrat que el terme és creuat pel riu d’Albaida, hi predominen els conreus de secà (cereals, olivera i, sobretot, vinya); el regadiu és possible gràcies als regatges per mitjà de sínies i basses. La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia d’ovins va en regressió; també hi ha algunes granges dedicades a l’avicultura. La principal font d’ingressos, però, prové de la indústria: alimentària (farina, oli, licors), tèxtil, de la construcció, del vidre i del calçat, tota ella arrelada de fa molts anys en el municipi i que en les últimes dècades s’ha desenvolupat amb força, provocant un important creixement de població. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és vora la carretera i el ferrocarril de Xàtiva a Alcoi; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel d’estil renaixentista, construïda el 1637, Lleonard Capuç hi esculpí el retaule major; i el convent d’agustines (fundat el 1611), on habità Josepa Maria Albinyana, coneguda pel nom de beata Agnès de Benigànim.

Enllaç web: Ajuntament

Bellús (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 9,5 km2, 180 m alt, 325 hab (2014)

Situat a la mateixa vall del riu d’Albaida, afluent del Xúquer, al sud de Xàtiva, a la zona muntanyosa del terme, corresponent a la serra Grossa, on el riu forma l’estret de les Aigües de Bellús. Una gran part del terme no és conreada, especialment a la zona muntanyosa, on hi ha boscos de pins i matollar.

Els principals recursos econòmics del municipi provenen de l’agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (oliveres, vinyes, cereals i melons), i de dues petites indústries, una tèxtil i l’altra alimentària. També hi ha una font d’aigües medicinals, que són comercialitzades i que han donat lloc al balneari de Bellús. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble és a la vora de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca l’església parroquial de Santa Anna. L’1 de setembre de 1522 hi tingué lloc la batalla de Bellús, on els agermanats foren derrotats per les tropes reials.

Dins el terme hi ha el jaciment de la cova Negra, un dels més importants del paleolític mitjà als Països Catalans, i els poblats de Tossal Redó i del Tossal del Caldero, del bronze valencià.

Enllaç web: Ajuntament

Bèlgida (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 17,39 km2, 264 m alt, 694 hab (2014)

Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell–Agullent, al nord-est d’Ontinyent. La part muntanyosa, al sud del terme, és ocupada per boscos de pins.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), i algunes activitats industrials (tèxtil i molins d’oli). Àrea comercial d’Ontinyent. La població ha minvat de manera constant durant el segle XX, però darrerament s’ha estacionat.

La vila és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, decorada per Jeroni Jacint Espinosa i Pedro de Orrente, conserva frescos dels segles XVI-XVII.

Dins el terme municipal, que comprèn també els despoblats del Muntis, de Suagres i de Beniprim, hi ha jaciments prehistòrics d’època eneolítica, on s’han trobat vestigis de ceràmica del tipus del vas campaniforme.

Enllaç web: Ajuntament

Atzeneta d’Albaida (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014)

Situat al nord-est d’Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d’Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d’Atzeneta.

La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l’aigua del riu d’Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d’espart) i de la fusta. Àrea comercial d’Ontinyent.

El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d’Albaida.

Atzeneta, baronia d’

(Atzeneta d’Albaida, Vall d’Albaida, segle XV – )

Jurisdicció feudal del terme. Comprenia el poble d’Atzeneta. Vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d’Albaida.

Dels Milà d’Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit.

Alforí, l’ *

(Vall d’Albaida)

(o els Alforins)  Altre nom del poble de Fontanars dels Alforins.

Agullent (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 16,53 km2, 360 m alt, 2.435 hab (2014)

Estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent als turons que separen les aigües dels rius d’Ontinyent i d’Albaida.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres); hi ha una part de regadiu (moresc i hortalisses), que aprofita les aigües del riu Clariano. La indústria tèxtil, l’oleícola i la de la cera són una part important de l’activitat econòmica.

Al poble, situat al peu de la serra d’Agullent, hi ha, a més de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al segle XV, un antic convent dominicà, fundat el 1585. Anualment, té lloc a la població, una representació de Moros i Cristians.

Dins el terme, en plena zona muntanyosa, es troba l’antiga ermita de Sant Vicent, del segle XV, abandonada i substituïda el 1745 per l’actual santuari de Sant Vicent d’Agullent.

Enllaç web: Ajuntament