Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida

Otos (Vall d’Albaida)

9 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,07 km2, 326 m alt, 462 hab (2014)

Situat a l’est d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1.024 m alt) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, afluent de l’Albaida i límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar i el barranc de la Mata. El terme és accidentat al sud, mentre que al nord, és pla.

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc, i la resta és ocupat per l’agricultura, principalment de secà (vinya, oliveres i cereals); hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Una quarta part de la població activa és dedica al sector industrial. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

El poble és a la dreta del barranc de la Mata; hi destaca la seva església parroquial. Fou el centre de la baronia d’Otos.

Pertanyen al municipi les caseries de Torralba i Micena, que formen un enclavament.

Enllaç web: Ajuntament

Ontinyent (Vall d’Albaida)

66 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Albaida (País Valencià): 125,43 km2, 382 m alt, 36.180 hab (2014)

Situat entre la serra Grossa (o serra d’Ontinyent) i la d’Agullent, que accidenten el terme, molt muntanyós. És drenat pel riu Clariano (dit també riu d’Ontinyent) i per una sèrie de barrancs. Una gran part del terme és coberta de bosc de pins.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del riu, i s’hi conreen hortalisses i fruiters (melons), però preponderen els cultius de secà, dedicats principalment a cereals, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i aviram). Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, alimentària, metal·lúrgica i paperera; manufactures de fusta. És un centre comarcal per als productes agraris (cítrics), amb una indústria important.

La ciutat ha triplicat la població des del 1900, amb un ritme de creixement progressivament accelerat a partir del 1940.

El nucli antic de la ciutat, conegut com la Vila, conserva l’aspecte típic, i fou declarat conjunt històrico-artístic el 1974. L’església arxiprestal de Santa Maria fou reformada al segle XVII; té una notable portalada plateresca i s’hi venera la Puríssima, popular imatge d’argent feta el 1625. També si poden trobar diverses esglésies i convents (des del segle XIV fins al XVIII), així com grans casals senyorials.

El municipi comprèn, a més, el balneari de la Salut i els despoblats de Toledo i Llombo.

Enllaç web: Ajuntament

Olleria, l’ (Vall d’Albaida)

11 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 31,75 km2, 425 m alt, 8.379 hab (2014)

(ant: Olles) Situat al peu de la serra Grossa i del port de l’Olleria, entre el riu d’Ontinyent i el Cànyoles, afluent del riu d’Albaida. El terme comprèn l’extrem nord-est de la comarca.

L’agricultura és de secà: hi predomina el conreu de la vinya, que produeix vi de taula; també hi ha cereals i oliveres. Hi té importància l’activitat industrial, on destaquen les indústries derivades de la fusta (mobles), seguides per la fabricació de vidre i de materials per a la construcció, i tèxtils; a més, cal esmentar la pirotècnia i la indústria alimentària. Àrea comercial de Xàtiva. El principal augment demogràfic del segle XX s’experimentà en el decenni 1960-70, amb un augment de més d’un miler d’habitants.

El poble és a la plana, l’església parroquial (Santa Maria Magdalena) tingué com a annexa la d’Aielo de Malferit fins el 1535.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Miranda i de Vint-i-cinc.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca

Benixervi

1 Resposta

(Salem, Vall d’Albaida)

Despoblat. Depengué de la parròquia de Salem des del 1535.

Lloc de moriscs, tenia 22 famílies el 1609, any de llur expulsió.

Beniprim

1 Resposta

(Bèlgida, Vall d’Albaida)

(o Beniprí) Despoblat, a l’est de la vila, vora el barranc de la Mata.

El seu nom és el d’una partida del terme.

Montitxelvo (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,16 km2, 270 m alt, 644 hab (2014)

(cast: Montichelvo) Situat al límit amb el Comtat, als contraforts de la serra de Benicadell, que accidenten el sector meridional del terme, mentre que al sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa. Una tercera part del terme és zona forestal, ocupada en bona part per pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya (en bona part per a raïm de taula) i a cereals, ametllers i garrofers, complementada pel regadiu, gràcies als regatges derivats de les deus. Àrea comercial de Gandia. La població tendeix a disminuir.

El poble és dominat per l’església parroquial de Santa Anna, del segle XVIII. A prop hi ha les restes de l’antic castell de Montitxelvo, que fou centre de la baronia de Montitxelvo.

Enllaç web: Ajuntament

Bellús, balneari de

2 Respostes

(Bellús, Vall d’Albaida)

Balneari, a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surt a 39ºC.

Fou construït a la fi del segle XVIII pel marquès de Bèlgida i modernitzat posteriorment.

La tradició balneària, però, és molt anterior; dins el terme hi ha les restes de l’aqüeducte de Bellús, gòtic, obra del segle XV.

Montaverner (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 7,4 km2, 200 m alt, 1.708 hab (2014)

Situat al nord d’Albaida, a la dreta del riu d’Albaida, a l’aiguabarreig amb el Clariano.

El terreny és pla i força conreat (el regadiu -hortalisses i cereals- és alimentat amb aigua de l’Albaida a través de la sèquia de Montaverner). Predomina, però, el secà, amb un gran nombre d’arbres fruiters (ametllers, presseguers), vinya, que produeix raïm de taula, cereals (blat i ordi), oliveres i garrofers. Petites indústries tèxtils i agropecuàries completen l’oferta econòmica. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

El poble, d’origen islàmic, es troba sobre un petit turó que domina l’aiguabarreig dels dos rius; l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume s’independitzà de la d’Albaida el 1535.

Dins el terme hi ha, a més, el despoblat i santuari marià de Colata.

Enllaç web: Ajuntament

Llutxent (Vall d’Albaida)

15 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 40,12 km2, 280 m alt, 2.452 hab (2014)

Situat a banda i banda del riu de Vernissa. al nord hi ha el massís de Mondúver i la serra de Buixcarró, amb pinedes. Comprèn la major part del sector nord-est de la comarca.

Quasi dues terceres del territori no són conreades (pins i matollar), mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura de secà, especialment la vinya, i també oliveres, ametllers i cereals. Avicultura, Indústria alimentària (oli). Àrea comercial de Gandia.

La vila és a la plana que s’estén a la dreta del riu, dominada per l’antic palau senyorial del segle XVI; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Antic convent dominicà del Corpus Christi (segle XV), bastit en commemoració del miracles dels Corporals de Daroca, que la tradició situa prop del castell de Xiu, durant la batalla de Llutxent. Fou centre de la baronia de Llutxent.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Mesquita i el despoblat i antic castell de Vilella.

Enllaç web: Ajuntament

Guadasséquies (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,26 km2, 180 m alt, 460 hab (2014)

(o Guadasegües) Situat a l’esquerra del riu d’Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets i accidentat en part pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (oliveres, garrofers i vinya) i també de regadiu (productes d’horta, blat de moro i cereals), que són alimentats per la sèquia de Bellús, si bé la meitat de la població activa treballa fora del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, és a l’extrem del terme, al límit amb el de Sant Pere d’Albaida, dominat per l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, obra del segle XVIII. Fou de la senyoria de Bernat Ferrer i passà modernament als marquesos de Mira-sol.

Enllaç web: Ajuntament