Arxiu d'etiquetes: juristes

Marc i d’Oluja, Pere Ausiàs

(Segarra, segle XVI – segle XVII)

Jurista i poeta. Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells del Canós, Montcortès, Clariana i la Goda.

El 1578 era veí de Cervera; el 1593 era oïdor de compte de Catalunya; el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola.

Autor de sonets laudatoris, pretenia d’ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc. Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601.

Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar Ausiàs Marc i d’Alta-riba, havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Marc i d’Alta-riba, Baltasar Ausiàs

(Segarra, segle XVI – 1622)

Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d’Oluja.

Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l’obra d’aquest Selva de vàries sentències.

En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.

Maranyosa i de Granada, Ignasi de

(Lleida, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Germà de Ramon. Partidari de Felip V de Borbó durant les Corts de Barcelona, canvià d’actitud i ho fou de Carles d’Àustria.

Magistrat de la nova Audiència de Barcelona constituïda el 1705, el 1706 s’encarregà de proveir de queviures Barcelona, arran de la frustrada ofensiva de Felip V.

Romangué a Barcelona per a la resistència final contra l’exèrcit francoespanyol.

Després de la capitulació de 1714 els borbònics el destituïren de la magistratura.

Maluquer i Salvador, Josep

(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)

Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.

Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.

Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).

Maluquer i Rosés, Joan

(Barcelona, 1903 – 1963)

Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962).

Fou el pare de Joaquim Maluquer i Sostres

Maluquer i de Tirrell, Josep

(Balaguer, Noguera, 17 agost 1833 – Barcelona, 24 juny 1916)

Advocat, jurisconsult i polític. Germà d’Eduard. Dirigí diverses revistes jurídiques com “El Derecho” (1866-69).

Fou diputat a corts (1871-72) i senador (1877-79, i vitalici des del 1881). Exercí alts càrrecs jurídics, entre ells el de fiscal del Consell d’Estat.

Encara que militava dins el partit liberal, se’n distanciava en les qüestions econòmiques per alinear-se amb els proteccionistes.

Fou el pare de Josep Maluquer i Salvador.

Maluquer i de Tirrell, Eduard

(Barcelona, 10 agost 1839 – 1915)

Jurista i polític. Germà de Josep. Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País. Presidí la diputació barcelonina (1888).

És autor de l’estudi Manual de las reformas introducidas en el derecho civil español (1875).

Magarola i de Clariana, Miquel Joan de

(Barcelona, 1730 – 1807)

Jurista. Era nét de Miquel de Clariana, comte de Múnter, i nebot d’Antoni de Clariana i de Gualbes.

Fou president de sala de la Reial Audiència de Catalunya. Era membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i també de la de Bones Lletres. Tingué el títol de marquès de Cordelles.

És autor del discurs El abogado perfecto (1789) i de l’assaig De officio praefecti praetorii.

Fill seu fou l’escriptor Benet de Magarola i de Castellví.

Magarola, Jeroni de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Fou magistrat de l’Audiència de Barcelona.

A les Corts de 1701-02 adoptà de primer una actitud més aviat favorable a Felip V, però se’n desenganyà tot seguit a causa d’algunes irregularitats de què fou víctima i que foren recollides per l’opinió com a nous abusos borbònics. Esdevingué així partidari de Carles d’Àustria.

El virrei borbònic Velasco el deportà per uns mesos a Canovelles (1704).

Llunes, Bernat

(Osona, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Jurista.

Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenals i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les Commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal; foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats.