Arxiu d'etiquetes: juristes

Broseta i Pont, Manuel

Deixa un comentari

(Banyeres de Mariola, Alcoià, 13 octubre 1932 – València, 15 gener 1992)

Jurista i polític. Es llicencià en dret per la Universitat de València, i es doctorà a Madrid el 1959. Catedràtic de dret mercantil de la Universitat de València, el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret. Escriví diversos llibres de la seva especialitat.

El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou elegit president. Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià poc abans de les primeres eleccions democràtiques del 1977.

Fou vice-president de la Comissió Mixta de Transferències de l’Estat al Consell del País Valencià. L’any 1979 fou elegit senador per la UCD i posteriorment fou secretari d’estat per a les autonomies (1981-82).

Morí en un atemptat d’ETA.

Branchat, Vicent

Deixa un comentari

(València, vers 1735 – 31 maig 1791)

Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l’audiència.

És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851).

Bover i Terrassa, Joan

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811)

Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea.

Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis.

Publicà Compendio de Historia Universal (1796).

Fou el pare de l’historiador Joaquim Maria Bover i de Rosselló.

Bosc, Andreu -historiador-

1 Resposta

(Perpinyà, 1570 – 1631)

Historiador i jurista. Jutge del Rosselló i de la Cerdanya. Impulsà la construcció de la catedral de Sant Joan i la instal·lació d’un mausoleu per a Francesc Eiximenis a l’església dels frares menors de Perpinyà (1623).

Va escriure Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis (1628), estructurada de forma cronològica, aquesta obra és encara avui fonamental per a l’estudi de la seva època i de la defensa de la llengua catalana, i conté, a més, un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620.

Borrull i Vilanova, Francesc Xavier

1 Resposta

(València, 3 desembre 1745 – 1837)

Erudit i jurista. Pertanyent a una antiga família d’advocats de València. Fou catedràtic de dret a la Universitat de València i diputat a les Corts de Cadis (1810-13), on defensà de forma moderada la restauració dels furs valencians i la subsistència del Tribunal de les Aigües. Va ésser també oïdor de l’Audiència valenciana durant les etapes absolutistes del govern de Ferran VII de Borbó. Durant el Trienni Constitucional hagué de fugir de València.

Escriví diverses obres, entre les quals cal esmentar Fidelidad de la Ciudad y Reyno de Valencia en tiempos de las guerras civiles que empezaron en el año 1705 (1810), Discurso sobre la Constitución que dió al Reino de Valencia su invicto conquistador (1810) i Tratado de la distribución de las aguas del río Turia y del Tribunal de los Acequieros de la Huerta de Valencia (1828).

Amic personal de Gregori Maians i de Francesc Pérez i Bayer, és possiblement l’últim representant de la gran generació il·lustrada valenciana. La seva magnífica biblioteca és conservada a la Biblioteca de la Universitat de València. Al final de la seva vida fou arxiver de l’Arxiu del Regne de València.

Borgunyó, Joan -València-

Deixa un comentari

(València, segle XIII – segle XIV)

Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d’Avinyó (1304-18).

És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.

Bordils, Bartomeu Antoni

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1727)

Jurista i poeta. Fou metge, advocat i catedràtic de lleis a la universitat de Mallorca.

Escriví diverses al·legacions jurídiques, així com composicions de caràcter satíric, que palesen una viva tendència anticlerical, com una Relació de Don Baltasar Fítova, sàtira en vers contra els mals costums d’alguns sacerdots, recollida per la Inquisició el 1725.

Bonfill March, Ponç *

Deixa un comentari

Veure> March, Ponç Bonfill  (jurista català segle XI).

Bonet i Ramon, Francesc

Deixa un comentari

(València, 28 juliol 1907 – Madrid, 19 novembre 2001)

Jurista. Catedràtic de dret civil. Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955. Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya.

Director de la “Revista general de legislación y jurisprudencia” (1970) i membre de l’Academia de Legislación y Jurisprudencia (1970).

És autor de Derecho civil común y foral (1948-56), Compendio de derecho civil (1959-65) i Código civil comentado (1964-67).

Bonanat de Pere *

Deixa un comentari

Veure> Pere, Bonanat de  (jurista de Barcelona del segle XV).