(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Estudià a Salamanca. Tingué cura de l’edició de part de la Nueva recopilación de les lleis de Castella (edició de 1583-98), a la qual afegí un índex.
Cisternes, Vicent
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: juristes
Cerdà de Tallada, Tomàs
(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)
Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.
Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.
Centelles, Antoni Joan de
(València, 1616 – Madrid, 1681)
Noble i jurista. Estudià dret a la universitat de Salamanca, on després hi ensenyà. Fou jutge i regent de la Reial Audiència de València, i ocupà alts càrrecs.
Enviat a Itàlia, hi assumí diverses missions de responsabilitat. Fou canceller de Milà i fiscal del tribunal suprem. El 1661 rebé el títol de marquès de Centelles.
És autor de diversos escrits de tema històric i jurídic.
Ceba, Bertran de *
Veure> Bertran de Seva (jurisconsult català del segle XIV).
Cavalleria, Pere de la
(Saragossa, segle XIV – 1465)
Jurista. Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya i comissari de la reina Maria de Castella a les corts de Montsó i d’Alcanyís (1436-37). El 1438, Alfons IV habilità àmpliament a ell i els seus descendents per a tota mena d’oficis, honors i dignitats. Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa.
Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles (Venècia, 1592), que acabà d’escriure vers el 1464.
Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte que havia dictat contra Juan Ximénez Cerdán, senyor de Castellar. La seva mort provocà una sèrie de lluites que duraren mesos, de la ciutat de Saragossa contra les terres dels Cerdán.
Cardona i Vidal, Francesc de
(Barcelona, segle XVIII – 1744)
Doctor en dret i receptor de Reial Patrimoni, gran amic i biògraf de sant Josep Oriol.
Camó, Pere
(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)
Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.
És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.
La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).
Calvet, Jaume
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. És autor d’unes glosses als Usatges.
Calders, Ramon de *
Veure> Ramon de Caldes (jurista i degà de la seu de Barcelona, 1162-99).
Calabuig i Carra, Vicent
(Bocairent, Vall d’Albaida, 15 febrer 1852 – València, 18 febrer 1915)
Jurista i polític. Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València.
Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d’Alzira, Gandia i València en diverses legislatures.
Dades dels Països Catalans 