(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, atorgada el 1397 a Jaspert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I de Sicília.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Jurisdicció feudal, atorgada el s XIV per Frederic II de Sicília a Sanç d’Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d’haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur.
Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d’Aragó i Polizzi (mort vers el 1339), que fou pare del baró Vinciguerra d’Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d’Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I de Sicília; la baronia li fou confiscada (1400) i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Enrico Rosso.
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial. Vinculada, prèvia facultat reial, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut. Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia. El 1520 la comprà Violant Eixarc i del Milà.
Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano.
Caseria i antic terme, a l’est del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.
Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent.
Quan s’extingí l’orde (1310) tenia 25 templers, i n’era comanador Ramon Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d’Ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i San Hipòlit (prop de Salses). Passà als hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya. El 1390 les seves rendes eren de 3.000 lliures; restà unida al gran priorat fins al 1792.
Pel maig de 1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en la qual les forces espanyoles del general Ricardos derrotaren les franceses del general Dagobert.
Vila (11 m alt), un quilòmetre al nord-est del cap del municipi, vora la carretera de Borriana. L’església parroquial (els Àngels) depèn de la de Nules. Conserva les antigues muralles.
Era lloc mixt de cristians vells (101 focs el 1609) i de moriscs (30 focs el 1602), aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d’Uixó.
Fou cap del marquesat de Mascarell, i fins a la segona meitat del segle XIX formà un municipi.
(País Valencià, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, sobre el lloc de Manuel. El 1517 fou vinculada, prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, amb les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la féu en favor del seu nét Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí. En morir sense fill el seu nét-sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubió de Salinas, muller de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu, comte de Castellar i de Carlet, i als seus descendents.
Jurisdicció senyorial, que comprenia els llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet.
Pertangué als Maça, i passà als Lladró de Vilanova, barons de Castalla, que es cognominaren Maça de Liçana.
(Mallorca, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, confirmada i concedida (1634) amb plena jurisdicció a Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, primer comte d’Aiamans, que els seus avantpassats posseïen des de la conquesta de Mallorca.
Seguí les vicissituds del comtat d’Aiamans.
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Benioquer. La seva filla i hereva Antònia l’aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd. La grandesa d’Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al nét d’aquest, Joaquim Manglano i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d’Alcanalí i Mosquera.
(Sicília, Itàlia, segle XVI)
Jurisdicció feudal, atorgada el 1575 a Francesc de Santapau i Branciforte, príncep de Butera.
Dades dels Països Catalans 