(Catalunya, segle XIV – segle XIX)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Querol que al final del segle XIV ja apareix amb aquest nom.
Estigué des de temps vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del segle XIX.
(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Púbol que al segle XV pertanyia als Corbera, dels quals passà als Requesens, als Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens-Campllong), als Oms (cognomenats d’igual manera), als Tormo, als Batlle i als Miquel, després marquesos de Blondel de l’Estany.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al segle XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al segle XVII als Linyau (o Llinau), cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al segle XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.
(Catalunya, segle XIV – )
Títol i jurisdicció senyorial, creat el 1324 per Jaume II de Catalunya a favor del més jove dels seus fills barons, Ramon Berenguer (1324-41), però el 1341, amb el seu germà, el comte Pere, van permutar-lo pel comtat d’Empúries.
Comprenia una extensa baronia que arribava des del Priorat i la serra de Prades fins al mar, per l’Hospitalet de l’Infant, amb les poblacions, entre altres, de Prades, Falset, Tivissa, Siurana, Móra, etc.
La baronia era gran, encara que poc poblada, si bé l’explotació d’unes mines n’augmentà considerablement les rendes.
(Catalunya, segle XII – )
Jurisdicció senyorial. Comprenia les batllies de la Quar -que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró- (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella -on primitivament s’aixecà el castell de la Portella-, parròquia de Sant Maurici i el lloc d’Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boatella i part de la de Borredà), Castell de l’Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia i la de Biure).
Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès (amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès).
Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del segle XII; al segle XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia (1369) als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona.
(Catalunya, 1995)
Esquema de la planificació territorial, aprovat pel Parlament de Catalunya.
Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució de Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades el 1980.
Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments, preservant sempre el medi.
El Pla no és un pla projecte o pla programa, sinó un pla d’imatge objectiu o pla model, formulat a partir d’uns sistemes territorials organitzats en dos nivells (sistemes de proposta a partir de polaritats urbanes i àrees funcionals territorials), una imatge objectiu de distribució de la població (amb el projecte d’assolir la xifra de 7.500.000 h l’any 2026 i una desconcentració de població i activitats des de l’àmbit metropolità de Barcelona vers la resta de Catalunya), un esquema d’emplaçament de les grans infraestructures de comunicació, de sanejament i energètiques, unes normes de protecció dels espais oberts i dels equipaments, i unes directrius per als plans territorials parcials i sectorials.
L’objectiu del Pla és fer del conjunt de Catalunya una unitat funcional, tot utilitzant integralment el territori.
Enllaç web: Pla Territorial General de Catalunya
(Catalunya, segle XI – )
Jurisdicció senyorial, pertanyent des del segle XI als Pinós.
Els seus límits eren al nord la serra de Cadí (al nord de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell), al sud la riera de Malanyeu, a l’est Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana (alta vall de Lillet), i a l’oest el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà.
Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n’era la capital. També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès.
Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs successors en aquest ducat.
(Catalunya, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial concedida el 1286 a Asbert de Mediona. Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran.
Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles.
A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur.
En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen (1662). Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar.
Els Calders el 1689 la vengueren a Pau Ignasi de Dalmases, primer marquès de Vilallonga. Dels Dalmases passà als Fontcuberta.
(Forallac, Baix Empordà, segle XII – segle XIX)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Peratallada i que al segle XII ja pertanyia als Peratallada.
El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al segle XIX.
Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada.
(Peramola, Alt Urgell, s XVI – )
Jurisdicció senyorial. centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga.
Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer.
El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.
Dades dels Països Catalans 