Arxiu d'etiquetes: jesuïtes

Puigcerver, Andreu

(Alacant, 1701 – València, 1765)

Religiós jesuïta. Fou lector del col·legi de Gandia. Es doctorà després en teologia.

Sobresortí pels seus sermons, dels quals alguns foren editats.

Pueyo, Albert

(Palma de Mallorca, 1671 – Madrid, 1726)

Religiós jesuïta. És autor de diversos escrits religiosos.

Pou i Puigserver, Bartomeu

(Algaida, Mallorca, 21 juny 1727 – 1802)

Filòsof i neohumanista, jesuïta. Professor de grec, retòrica i filosofia a Cervera, Calataiud i Tarragona.

Expulsats els jesuïtes, va translladar-se a Itàlia; el papa Pius VI va cridar-lo a Roma i el nomenà el seu teòleg consultor. Anà després a Bolonya, on fou rector de la universitat durant uns quants anys. Tornà a Palma de Mallorca.

Entre les seves obres, cal esmentar Los nueve libros de la Historia de Herodoto de Halicarnoso (1846). Deixà, a més, algunes obres manuscrites.

Pinazo, Antoni

(Alpont, Serrans, 1750 – Màntua, Itàlia, 1820)

Pedagog i naturalista. Religiós jesuïta. Ocupà diversos càrrecs pedagògics a Màntua, on fou també catedràtic de filosofia del Reial Liceu.

És autor d’obres en llatí i en castellà, a més de les italianes Disertazzioni (1788). Les produccions més remarcables són Electricus, El rayo (1802), Oda a la paz (1803), De panegyrica oratione (1814) i Los cielos, edició pòstuma de 1821.

Perpinyà, Pere Joan -humanista-

(Elx, Baix Vinalopó, 1530 – París, França, 28 octubre 1566)

Humanista i jesuïta. Fou professor de retòrica als col·legis de l’orde a Lisboa, Coimbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió.

Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal (1555) i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma (1563) i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als col·legis de la Companyia. Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma.

Pérez i d’Unanoa, Martí

(València, 1579 – 1660)

Religiós jesuïta. Fou qualificador de la inquisició. Escriví en llatí diverses obres religioses.

Perera, Benet

(València, 4 març 1535 – Roma, Itàlia, 6 març 1610)

Filòsof, escripturista i teòleg. Es féu jesuïta el 1552 i, després de romandre un quant temps a Sicília, fou destinat a Roma, on ensenyà gramàtica, retòrica, filosofia, teologia i sagrada escriptura. S’especialitzà en llengües orientals.

Entre els seus escrits és interessant De communibus omnium rerum naturalium principia, per tal com és una reacció davant els nous corrents ideològics. Hi defensà l’observació i el judici propi enfront de l’autoritat dels antics, i la matematització dels coneixements físics, però en el fons manté els esquemes tradicionals.

També escriví Commentarium in Danielem Prophetam (Roma, 1587), Commentaria et dissertationes in Genesim (1591-99), Adversus fallaces et superstitiosos artes, id est, de magia, de observatione somnorum et de divinatione astrologica (1591) i Selectae disputationes in Sacram Scripturam (1604-10).

Algunes de les seves obres inèdites són a la Biblioteca Vaticana, a l’Ambrosiana i a la de Viena.

Pasqual, Miquel Àngel

(Elx, Baix Vinalopó, 1644 – Madrid, 1714)

Jesuïta. Ingressà a l’orde a Osca el 1662 i després completà estudis a la Seu d’Urgell, Manresa i Saragossa; professà a València el 1676. S’especialitzà en la predicació de missions i juntament amb Joan Baptista Català recorregué predicant el Principat i el País Valencià. El 1686 anà a Madrid a predicar una missió.

El 1695 deixà la predicació per a encarregar-se de la fundació del col·legi d’Oriola. El 1697 es traslladà definitivament a Madrid, com a confessor de la marquesa de Llombai, on residí fins a la seva mort.

És autor de moltes obres en castellà i sermons, obres piadoses i alguna biografia, impreses entre els anys 1679 i 1705.

Palau, Lluís

(Rosselló, segle XVI – segle XVII)

Jesuïta. Treballà a Perpinyà, on essent assessor dels cònsols de la ciutat, aquests li demanaren de fer avinent al rei Felip II, juntament amb Lluís Baldó, els desigs existents al Rosselló de separar-se del Principat.

Redactà aleshores el memorial Discurso fundado en derecho… sobre la pretensión de separarse de Cataluña los condados de Rosellón y Cerdaña, paral·lel al redactar per Baldó.

Ordines, Josep

(País Valencià, segle XVII)

Escriptor i religiós jesuïta. És autor de dues composicions satíriques i de poesies religioses presentades als concursos de l’època celebrats a València.