Arxiu d'etiquetes: jesuïtes

Oms, Francesc d’ -varis-

Francesc d’Oms  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1343 era un dels dos capitans de la guarnició de Canet quan la plaça fou atacada per Pere III el Cerimoniós. La vila fou lliurada sense lluita, i per això tota la guarnició tingué garantit el pas franc fins a Perpinyà.

Francesc d’Oms  (Illes Balears, segle XV – 1440)  Jurat en cap de Mallorca. En el seu testament, cridà a la seva herència, a manca d’hereus més propers, el seu parent Pere Arnau d’Oms, que vivia al Rosselló.

Francesc d’Oms  (Palma de Mallorca, 1633 – segle XVII)  Filòsof i jesuïta. Tingué fama de bon orador i deixà escrits abundants.

Oller, Rafael

(Palma de Mallorca, 1566 – Ciutadella, Menorca, 1621)

Jesuïta. Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita… (1604, reeditada el 1621 i el 1671).

Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones.

Oleza i d’Arredondo, Josep Maria d’

(Palma de Mallorca, 14 juliol 1887 – Cochabamba, Bolívia, 6 setembre 1975)

Escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908. Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn (1923-26).

S’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage, publicat en versió resumida el 1928.

Fou professor de llengües clàssiques i modernes al col·legi de Veruela (Saragossa) i al de Casp (Barcelona) i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina, en dos volums (1945-47).

Olcina i Sempere, Vicent

(Gorga, Comtat, 29 novembre 1731 – Roma, Itàlia, 20 octubre 1809)

Escriptor i jesuïta (1747). Al moment de l’expulsió del seu orde era a Alacant, i anà a Ferrara.

La seva única obra publicada és Documentos morales (1800), faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista. Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del segle XVIII, molt viva i vibrant.

Nicolau, Sebastià

(Palma de Mallorca, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1773)

Jesuïta (1746). Excel·lí en l’ensenyament de retòrica. És autor de treballs sobre aquesta disciplina i de diversos escrits filosòfics i crítics.

Nadal i Morey, Jeroni

(Palma de Mallorca, 11 agost 1507 – Roma, Itàlia, 3 abril 1580)

Jesuïta (1545) i escriptor. Fou la mà dreta de sant Ignasi de Loiola, a qui ajudà sobretot en la redacció de les Constitucions de l’orde. Teòleg pontifici a la Dieta d’Augsburg (1555), rector del Col·legi Romà (1564), teòleg del concili de Trento (1566) i vicari general dels jesuïtes (1571-72).

Escriví Evangelicae Historiae imagines (1576), Adnotationes ed meditationes in Evangelia (1593), molt editades i traduïdes. És autor també d’altres escrits llatins de caràcter menor: unes efemèrides de l’any 1546, una relació de la seva conversió i l’Apologia ad doctores parisienses. Cal remarcar, així mateix, uns escolis seus a les Constitucions de la Companyia de Jesús i unes instruccions de caràcter espiritual.

La seva correspondència (que conté, a més de les cartes llatines, lletres catalanes i castellanes) ha estat publicada als Monumenta Historica Societatis Jesu.

Muncunill i Parellada * -germans-

Joan Muncunill i Parellada  * Veure> Joan Moncunill i Parellada  (teòleg jesuïta català, 1848-1928).

Lluís Muncunill i Parellada  * Veure> Lluís Moncunill i Parellada  (arquitecte català, 1868-1931).

Moragues, Andreu

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1631)

Humanista i jesuïta. Doctor en teologia, ensenyà humanitats al col·legi de Montsó de Palma de Mallorca. Fou molt conegut com a predicador.

Autor de diverses poesies, entre les seves obres hi ha: Elegiaca poemata (1605), i les inèdites Tratado de prosadía, Lucubrationes manuscriptae in sacram scripturam incoatae, Vida, virtudes y milagros de la V. M. Sor Catalina Tomás, Deffensionis Lullianae Regestum et Chronographia, que conté tota la genealogia de Ramon Llull, etc. Lliurà diversos materials a Escoto per a l’obra Hispania illustrata.

Monti-sion -Palma de Mallorca-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Església i col·legi de jesuïtes. Continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià. El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur instal·lació.

L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del col·legi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al segle XVII.

Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el col·legi fou ocupat per la universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824. Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el col·legi per l’Institut Balear (1837-1916) i per la biblioteca Pública (1835-55). Els jesuïtes hi tornaren el 1919, llevat d’un lapse del 1932 al 1936.

Montengon i Paret, Pere

(Alacant, 17 juliol 1745 – Nàpols, Itàlia, 18 novembre 1824)

Escriptor i jesuïta (1759). Anà a Itàlia quan el seu orde fou expulsat, on fou ordenat. Després de la supressió papal de la Companyia, administrà els béns del duc d’Alcañices.

Autor de les Odas de Felópatro (1776-79) i de les obres narratives Antenor (1778), Eusebio (1786-88), que la Inquisicó espanyola condemnà el 1779, Eudoxia (1793) i Mirtilo o los pastores transhumantes (1795). Traduí al castellà tragèdies de Sòfocles i poemes d’Ossian.