Arxiu d'etiquetes: jesuïtes

Roig i Gironella, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 abril 1912 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 10 abril 1982)

Filòsof jesuïta. Catedràtic de metafísica a la facultat del seu orde, primer a Sarrià (1942-49) i després a Sant Cugat del Vallès (1949-67).

El 1949 fundà l’Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana; el 1952 la revista “Espíritu”, de la qual assumí la direcció el 1954. El 1964 fou nomenat director de la Fundació Balmesiana. Va dur a terme tasques de direcció editorial.

Publicà articles als diaris “El Correo Catalán” (1949-65) i “La Prensa” (des del 1965). Va assistir a diversos congressos internacionals.

Entre els seus llibres destaquen: Filosofía blondeliana (1944), Filosofía y vida. Nietzsche, Ortega, Croce, Unamuno (1949), Filosofía y razón (1949), Investigaciones metafísicas (1949), Perfiles (1950), Nuevos perfiles (1951), Filosofía en periódicos (1952), Teoría de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio (1952), Estudios de Metafísica (1959), Curso de cuestiones filosóficas (1963) i Amor (1967).

Rodés i Campderà, Lluís

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 31 desembre 1881 – Biniaraix, Mallorca, 7 juny 1939)

Astrònom i religiós jesuïta. Fou adscrit a l’Observatori de l’Ebre, i n’arribà a ésser director el 1920.

Féu llargs viatges per Europa i pels Estats Units, per tal d’observar-hi diversos eclipsis i assistir als congressos de la Unió Astronòmica Internacional i de la Unió Internacional de Geodèsia. Pertanyia també a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Durant la guerra civil preservà i mantingué en ús les instal·lacions de l’Observatori de l’Ebre, però hagueren d’ésser retirades l’abril de 1938, a causa de la proximitat del front.

És autor de treballs com De los cuerpos reales al éter hipotético (1915), El principio de Doppler-Fizeau en su relación con la ley de Kirchhoff (1919), Harmonies del firmament (1920), El Firmamento (1927) i La aurora boreal de 25 de enero de 1930 (1938).

Rocabertí, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 1672 – ? , 1716)

Jesuïta. Fou professor de retòrica del col·legi de Cordelles de Barcelona.

Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la … ciudad de Barcelona… (1701), en la qual hi ha una sèrie de composicions en català.

Segurament fou germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola  (Catalunya, segle XVII – vers 1725)  Primer marquès d’Argençola (1702). Fill de Josep de Rocabertí i de Boixadors i pare de Josep de Rocabertí i de Llupià.

Relles, Onofre

(Girona, segle XVII)

Escriptor i religiós. Era jesuïta i catedràtic de teologia.

Publicà els llibres Historia apologética de San Narciso (1679), Vida de San Bernardo Calvó i Gerona ilustrada (1689).

Pujol i Villegas, Climent

(Vinyoles d’Orís, Osona, 16 maig 1908 – Roma, Itàlia, 10 juliol 1998)

Canonista i orientalista. Estudià al seminari de Vic; a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic.

Ordenat de sacerdot, col·laborà a “Catalunya Social”. Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona (1941) i a l’Institut Oriental de Roma.

Fou consultor de la Sagrada Congregació Oriental i ha escrit diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí.

Pujiula i Dilmé, Jaume

(Besalú, Garrotxa, 22 agost 1869 – Barcelona, 15 desembre 1958)

Biòleg i jesuïta.

Fou professor de biologia a Tortosa, on el 1910 instal·là un laboratori d’investigacions biològiques, que el 1916 traslladà a Barcelona (Institut Biològic de Sarrià).

Publicà nombroses notes a revistes científiques i a congressos de ciències, i és autor d’Estudios críticos sobre la teoría de la evolución (2 volums, 1910), La vida y la evolución filogenètica (1915), Citología (2 volums, 1914-18) i Embriología del hombre y demás vertebrados (1923).

Puig i Simon, Ignasi

(Manresa, Bages, 14 desembre 1887 – Barcelona, 16 octubre 1961)

Químic i astrònom. Jesuïta.

Ensenyà durant el període 1921-25 a l’Institut Químic de Sarrià, fins que fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre.

Publicà gran quantitat de treballs científics i obres de divulgació: Vademecum del químico (7 edicions), Resumen de un curso general de química (1924), Estudio sobre la radioactividad (1926), La noció d’isotopia (1927), Determinació de l’edat de la Terra (1930), Prácticas químicas (1930) i Manual de química moderna (1955).

Puig, Jaume

(Cervera, Segarra, 1581 – Barcelona, 1646)

Jesuïta (1600). Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres col·legis.

El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó.

Del 1640 al 1646 fou rector del col·legi de Betlem i vice-provincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria.

El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó… en les reals exèquies… a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona, i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia (1643).

Prats i Martí, Bonaventura

(Tarragona, 11 març 1749 – Manresa, Bages, 1825)

Eclesiàstic. Jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825. Orador en llatí i en castellà.

Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara. Retornat a Tarragona (1798-1801), fou novament exiliat.

Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona. Durant el trienni liberal (1820-23) residí al palau dels marquesos de Moja. El 1823 fou nomenat rector del col·legi i del noviciat de Manresa.

A València publicà sis peces oratòries. Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta.

Era una de les figures més prestigioses de la Companyia de Jesús al seu temps.

Pratdesaba, Onofre

(Vic, Osona, 31 març 1733 – Roma, Itàlia, 16 novembre 1810)

Neohumanista, jesuïta des del 1748. Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona.

Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon (1785), i dos reculls de biografies de companys d’exili catalano-aragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787) i peruans (Vicennalia sacra peruviana, 1788).