Lloc o possessió, situat al sector des Migjorn, a l’esquerra del barranc de Binigaus, uns 2 km aigua amunt de la seva desembocadura.
Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí, circuït per una muralla ciclòpia: habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots.
Un d’aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears. Fou declarat monument nacional el 1931.
(Saetabis en època romana) Ciutat ibèrica que correspon a l’actual Xàtiva, coneguda a través de les monedes que encunyà.
Ciutat ibèrica i després romana dels sordons, que correspon a Castellrosselló. Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al segle VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic.
Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat. Després del segle I dC sembla que perdé importància.
El lloc fou identificat des del segle XVII; hi han estat fetes excavacions als segles XIX i XX, que continuen.
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit llevantí o dels pintors de les serres, que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
Antic castell enrunat. Anteriorment havia pertangut als Vilaragut.
La base d’aquest castell és una estació prehistòrica.
Nom popular amb què són conegudes les restes d’una factoria de peix (garum) d’època romana, a la platja d’Ifac.
Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblants a d’altres restes de la mateixa zona (Xàbia, volts del tossal de Manises, Santa Pola, etc), algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom.
(o de l’Hospital, o des Conills; ant: The Bloody Island) Illa del port, prop de la vila des Castell, on fou fundat el 1722, pels anglesos, un hospital militar (l’actual edifici fou construït en 1771-76).
El 1287 hi desembarcà Alfons II de Catalunya quan anà a conquerir Menorca.
Hi foren descobertes el 1888 les restes d’una vil·la romana.
(Santa Margalida, Mallorca Pla)
Necròpolis d’època talaiòtica, situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort. Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC.
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals (circulars, rectangulars, micronavetes), d’inhumació, i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració.
Fou excavada (1957-69) per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant. Els materials són al Museu d’Alcúdia.
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Veure> la Fonteta (assentament fenici).
Dades dels Països Catalans 