(Moià, Moianès)
Cavitat natural, en la qual es troba un jaciment arqueològic. Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1.100 m, tan sols visitable parcialment.
Fou habitada des del paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren emprades com a necròpoli.
Al Museu de Moià hi ha una reproducció de la cova i es conserven les restes arqueològiques trobades.
Enllaç web: Coves del Toll
(Viladamat, Alt Empordà)
Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada.
Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas.
(Calafell, Baix Penedès)
Emplaçament on és situat la ciutadella ibèrica de l’Alorda Park. Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita.
El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa. Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular.
Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica (final del segle V-inici del segle IV aC) i a les remodelacions posteriors.
El poblat ibèric fou abandonat al principi del segle II aC, probablement com a conseqüència de la conquesta romana.
(Tàrrega, Urgell)
Jaciment paleontològic.
El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat.
(Reus, Baix Camp)
(o bòbila de Sugranyes) Jaciment a l’aire lliure, on s’han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, al costat de l’autovia de Tarragona. Força prop, a la Bòbila dels Cavallets, s’han trobat també estris de pedra.
Els dos jaciments tenen expectatives però encara no han estat explorats adequadament.
(Catalunya)
Nom de la segona fase del Neolític. Anomenada així perquè tot el que s’ha trobat d’aquesta cultura són les necròpolis.
Segons M. Tarradell, aquesta denominació arqueològica s’atribuïa als pobladors que colonitzaren la plana i visqueren als poblats. Bosch i Gimpera ja havia parlat de l’existència a Catalunya del grup-cultura d’Almeria, denominació que va ser canviada per la de sepulcres de fossa.
L’existència de tombes individuals o de parella, amb cossos posats de costat, presentava una especificitat que fou estudiada per M. Fusté, que donà a les restes humanes una caracterització antropològica. El registre d’aquesta cultura era característic del litoral i del prelitoral catalans, però també era ben representat al Pirineu.
Els aixovars funeraris es componien de ceràmiques, sílexs tallats i ornamentació. La necròpolis de Sant Julià de Ramis (cai i cova de les Gorges) ofereix un registre molt significatiu d’aquesta cultura.
(la Jonquera, Alt Empordà / el Pertús, Vallespir)
Jaciment arqueològic, situat a la partió d’aigües entre els dos municipis.
Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m.
Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep M. Nolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sal·lusti, Plini el Vell i Dió Cassi.
(Falset, Priorat)
Jaciment, bàsic en la definició del complex microlaminar de l’Epipaleolític mediterrani peninsular.
Dels cinc nivells diferenciats a l’abric, els tres més antics corresponent al gravetià, el solutrià i el magdalenià (fases del Paleolític Superior), mentre que els dos més moderns són epipaleolítics.
D’entre el seu utillatge microlític, predominen les petites fulles o puntes de dors rebaixat, juntament amb abundants rascadors.
(Capellades, Anoia)
Balma del congost de Capellades, damunt l’Anoia.
Fou habitada durant el paleolític i conté dos nivells: l’inferior, amb indústries mosterianes (paleolític mitjà), i el superior, amb paleolític superior.
Descoberta per Amador Romaní (1909), que li donà el nom (el tradicional és balma del Fossar Vell), fou excavada i publicada per L. Marià Vidal (1911-12); posteriorment, E. Ripoll hi dirigí noves excavacions.
Promontori (224 m alt) de l’extrem sud-occidental de la península del cap de Creus, tanca pel nord l’àmplia badia de Roses.
Al seu vessant marítim fou bastit el castell de la Trinitat o de la Poncella, i modernament un far. Al cim hi ha restes d’un castrum visigòtic.
Dades dels Països Catalans 