Despoblat. Havia pertangut als hospitalers.
En aquest indret s’ha excavat un poblat ibèric dels segles VII-VI aC, on s’han detectat influències comercials fenícies.
Vinarragell
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: jaciments
Villena, tresor de
Conjunt de peces d’or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de la població, sense context arqueològic. Devia ser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro. Pot ésser datar d’entorn dels segles X-VIII aC.
És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental. És constituït per 66 peces, la majoria d’or (plats, bols i ampolles), però també hi ha un ceptre amb tija de ferro (element simptomàtic).
És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor. Representa un tresor reial i principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions (grega i fenícia).
Villares, Los
(Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel)
Poblat ibèric. Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del segle VII aC al segle I aC.
És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada. S’hi han trobat indicis d’una producció vinícola important.
S’identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica.
Valltorta, pintures del barranc de la
(les Coves de Vinromà, Plana Alta / Tírig, Alt Maestrat)
Conjunt de pintures rupestres, localitzades en una quinzena de balmes al llarg del curs mitjà de la rambla de la Valltorta.
Entre les principals, les de la cova del Civil, la cova dels Cavalls i el mas d’en Josep són dins els terme municipal de Tírig, al mateix límit amb el d’Albocàsser, i unes altres, com les de la cova Saltadora, pertanyen ja al municipi de les Coves de Vinromà.
Representen normalment escenes de caça de gran dinamisme i expressivitat. És el conjunt més nombrós del coherent grup de pintures rupestres valencianes del grup dit dels pintors de les serres, i versemblantment és datable en el mesolític.
València la Vella
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
Indret del terme, on foren descobertes restes romanes.
Des del segle XVI hom ha cregut que corresponia al lloc de la suposada ciutat de Pallantia.
Tudons, naveta des
Naveta, la més ben conservada i coneguda de l’illa, situada a 4 km de la ciutat, prop de la carretera de Maó. Les dimensions màximes són 13,50 per 6,40 m i la cambra fa 7,45 per 2,45 m. Té una cambra alta, superposada a la principal.
Fou restaurada el 1959 i les excavacions donaren testimonis abundants de la finalitat funerària a la qual fou destinada, amb testimonis d’enterraments durant tres o quatre etapes, durant les edats del bronze i del ferro.
Trepucó
Caseria, al sud de la ciutat.
Hi ha una important estació megalítica, en la qual destaca la taula de Trepucó, amb una pedra de suport de 4,2 m d’altura.
Torralba -Baix Cinca-
(Torrent de Cinca, Baix Cinca)
Despoblat, al sud del poble, a la dreta del Cinca, vora la seva confluència amb el Segre.
Hi ha vestigis de poblament des d’època romana.
Talteüll, home de
Conjunt de fòssils d’homínids d’una antiguitat de 450.000 anys, trobats a la cova de l’Aragó (o home de l’Aragó), que han estat classificades dins el paleolític inferior.
Talatí de Dalt
Estació megalítica, a l’oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l’illa.
Dades dels Països Catalans 