Arxiu d'etiquetes: institucions

Mútua Escolar Blanquerna

(Barcelona, 1923 – 1939)

Institució escolar.

Fundada per un grup de pares de les Escoles Montessori de la Mancomunitat de Catalunya arran de la supressió d’aquestes escoles per la Dictadura de Primo de Rivera, que deixà en suspens gairebé totes les activitats pedagògiques renovadores del període anterior. La nova pedagogia es refugiava novament en la iniciativa privada.

La Mútua, que sostenia centres d’ensenyament primari i secundari i publicava la revista “Junior”, esdevingué sota la direcció d’Alexandre Galí, una institució escolar de primera línia, ja que realitzà una extraordinària tasca pedagògica, reflectida en la seva obra Mesura objectiva del treball escolar.

Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona

(Barcelona, 1962 – )

Museu. Situat al palau del marquès de Llió i Nadal, al carrer Montcada.

Creat amb la col·lecció de teixits de l’Ajuntament, que havia format part del Museu d’Art de Catalunya (1950), el 1969 s’instal·là en el nou emplaçament i des del 2008 és al palau de Pedralbes.

El seu fons compta amb una notable representació de teixits i tapissos (entre els quals de Tounai, del segle XVI), i amb les col·leccions d’indumentària Rocamora, Balenciaga i Pere Rodríguez.

Aquest fons actualment està integrada al Museu del Disseny de Barcelona.

Enllaç: Museu del Disseny

Museu Social

(Barcelona, 1909 – 1920)

Institució. Creada per la diputació i l’ajuntament, per tal d’estimular i de fomentar les iniciatives i les activitats destinades a millorar les condicions generals de producció i les condicions de vida de les classes subalternes.

Fou dirigida per Josep M. Tallada, Josep Ruiz i Castellà en fou secretari, i Cebrià Montoliu bibliotecari.

Organitzà exposicions, una biblioteca, conferències, cursos i servei d’estadística (estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues) i edità llibres, fullets i revistes.

Al seu redós hom creà una borsa de treball (1911), el Grup Català de l’Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors (1911), la primera cooperativa catalana de cases barates (1911), la societat cívica la Ciutat Jardí (1912) i el Secretariat d’Aprenentatge (1915), transformat més tard en l’Institut d’Orientació Professional (1919).

Edità el “Butlletí d’Estadística Social” (1912-15) i les “Memòries del Museu Social”.

Museu Romàntic

Museu Romàntic

(Sitges / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1949)

Museu de la diputació de Barcelona. Constituït per les seccions de les dues poblacions.

La de Sitges radica en un edifici (1793) llegat pel seu propietari, Manuel Llopis i Bofill, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista; consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la col·lecció de nines de Lola Anglada.

El de Vilanova radica a la Casa Papiol (segle XVIII), adquirida per la diputació el 1959; té un bon mobiliari de l’època i importants col·leccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de la Corona de Aragón de Jerónimo Zurita del 1585.

Enllaços: Sitges – Vilanova i la Geltrú

Museu Etnològic del Montseny La Gabella

(Arbúcies, Selva, maig 1985 – )

(MEMGA) Museu. Gestionat primordialment per l’ajuntament, que explica la vida i l’economia del Montseny a través d’eines i objectes etnològics.

L’exposició permanent mostra el medi natural i l’ocupació humana a partir de materials arqueològics -des del paleolític fins a l’edat moderna- procedents principalment dels jaciments dels castells de Montsoriu i d’Hostalric. La part d’etnologia descriu el pas de l’economia agroforestal a la industrial a través dels oficis tradicionals del Montseny.

L’any 2007 estrenà la remodelació de la planta baixa, que inclou sales permanents -on es dóna un major protagonisme al castell de Montsoriu- i d’exposició temporal.

Publica la revista “Aixa” i la col·lecció de monografies locals “Montsoliu”.

Enllaç web: Museu Etnològic del Montseny – La Gabella

Museu Etnològic de Barcelona

(Barcelona, 1948 – )

Museu municipal. El 1973 fou instal·lat en un nou edifici dels arquitectes Lozoya i Puigdengoles, situat al mateix lloc de l’anterior, al parc de Montjuïc.

El fons es basa en les expedicions organitzades pel propi museu, entre les quals destaquen les del Marroc, Japó, Amazones, Perú, Nepal, Índia, Nova Guinea, Etiòpia i Austràlia.

El 2018 es fusionà amb el Museu de les Cultures del Món i adoptà el nom de Museu Etnològic i de Cultures del Món.

Enllaç web: Museu Etnològic i de Cultures del Món

Museu Deu Font

(el Vendrell, Baix Penedès, abril 1995 – )

Institució museística. Creada gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.

Del fons destaca la pintura i l’escultura catalana, la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa col·lecció d’art religiós d’època medieval i moderna.

Al maig de 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala.

La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant.

Musèu dera Val d’Aran

(Viella, Vall d’Aran, 1984 – )

Museu d’àmbit comarcal. Amb seu central a l’edifici renaixentista de la Tor deth Generau Martinhon. S’inscriu dins la tendència dels ecomuseus.

Conté arqueologia aranesa de l’edat del bronze i d’època romana, escultura medieval aranesa (entre la qual destaquen el Crist de Casarill i el d’Escunyau, del segle XIII) i estris del camp i d’oficis de la vall.

Hom conserva en aquest museu l’armari dels privilegis o de les sis claus, moble del segle XVIII on hom guardava l’arxiu.

L’antiga església gòtica de sant Joan d’Arties ha estat adaptada per a sala polivalent i d’exposicions del museu.

Enllaç: Museu de la Vall d’Aran

Museu de Zoologia de Barcelona

(Barcelona, 1920 – 2000)

Museu municipal creat a partir de la col·lecció zoològica del Museu Martorell (Museu de Geologia de Barcelona) i d’aportacions de la Junta Científica de Ciències Naturals.

Compta amb destacades col·leccions d’entomologia, malacologia i vertebrats, així com una fonoteca zoològica i una important biblioteca.

Publica anualment “Miscel·lània Zoològica” i “Treballs”, i periòdicament edita els catàlegs de les exposicions de la sèrie “Col·leccions del Museu”. També organitza cursos i cicles de conferències.

L’espai fou ampliat el 1987 amb un edifici annex. L’any 2000 passà a formar part de l’actual Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Geologia de Barcelona.

Museu de l’Empordà

(Figueres, Alt Empordà, 7 desembre 1946 – )

Museu d’art, arqueologia i història de la ciutat. Presenta un recorregut cronològic per l’art i la història de la comarca des de la prehistòria fins a l’actualitat.

En destaca la pintura catalana i empordanesa dels segles XIX i XX.

Fou creat per un acord municipal i inaugurat el 1947. L’any 1970 es reinstal·là en un edifici propi, creat de nova planta.

Els fons del museu s’incrementaren amb una important donació de Frederic Marès.

Disposa de sales dedicades a exposicions temporals i d’un auditori.

Es gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Empordà.

Enllaç: Museu de l’Empordà