(Barcelona, 26 abril 1846 – 30 abril 1898)
Industrial paperaire. Germà de Francesc.
Introduí a la seva indústria de Capellades (Anoia) millores tècniques notables.
Fou president del Foment del Treball Nacional i fundà una Associació d’Amics dels Pobres, de caràcter benèfic.
(València, 1895 – Barcelona, 2 febrer 1990)
Modista. Conegut pel nom comercial de Pedro Rodríguez. El 1897 la seva família es traslladà a Barcelona. Encara infant fou aprenent de sastre.
El 1918 obrí la seva casa d’alta costura. Es consagrà com a creador en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i obrí cases a Madrid i Sant Sebastià.
Presentà les seves col·leccions sovint als EUA, on foren molt apreciades. El 1976 la diputació de Barcelona li dedicà una exposició antològica. Tancà la casa el 1978.
Considerà el vestit com una escultura que cal fer sobre el cos directament. Li eren característics els vestits brodats amb pedreria, i excel·lí en la creació de túniques drapejades.
(Badalona, Barcelonès, 8 abril 1870 – 1950)
Tècnic tèxtil. Acabats els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, dirigí una important manufactura tèxtil de Catalunya, i hi va obtenir vint-i-cinc patents d’invenció.
El 1906 fundà la revista “Cataluña Textil”, la primera del seu gènere creada a l’estat espanyol. El 1907 organitzà l’Escola de Teixits de Badalona.
Va fer de professor de teoria dels teixits a la Unió Industrial de Barcelona, al Foment del Treball Nacional, a la Casa Provincial de Caritat i des del 1920 a l’Escola Elemental del Treball de Barcelona.
És autor de Composició de lligaments (1895), Curs elemental del teoria del teixit (1911), Teoria del tissatge (1917), Draps de llana (1919) i Breus apunts de teoria del tissatge (1921).
Fou el pare de Camil Rodon i Font.
(Abrera, Baix Llobregat, 1815 – Figueres, Alt Empordà, 10 novembre 1877)
Arquitecte i industrial. Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura.
Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera (1850), la casa Fages (1852), la casa Oriol (1859) i les cases Busés i Rodeja (1862) i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal -actual Museu Dalí-, en col·laboració amb el pintor parisenc Félix Cagé (1848-50), l’església i el convent de la Divina Providència (1852), i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública.
A Girona col·laborà amb Ildefons Cerdà en la construcció de la carretera de Sarrià de Ter a Besalú (1846) i amb el mestre d’obres Tomàs Arnau en la construcció de cases (1860).
Propietari de terres a Llers, Ventalló i Valveralla, traficà el 1844 amb crèdits de guerra.
Formà part de diverses empreses, com ara de la societat de Llers La Caula per a la fabricació de farina (1854), d’una societat de les Escaules per a la fabricació de teixits -per a la qual el 1855 projectà l’edifici- de l’E. Reynals i Companyia de Figueres per a la fabricació de pólvores de morter el 1859 i, el 1876, de la Pagès i Roca de Figueres-Barcelona per a la fabricació de calç, ciment i guix de sastre, de la qual presentà mostres a l’Exposició de Barcelona del 1877.
(Barcelona, 2 agost 1897 – 18 maig 1980)
Industrial. Fill de Francisco Rivière y Chavany, i germà d’Antoni.
A partir del 1935 dirigí l’empresa familiar Rivière, Societat Anònima, junt amb altres membres del la família.
Fernando i Francisco Rivière y Chavany foren fills de François Rivière.
Francisco Rivière y Chavany (Pau, França, 19 febrer 1867 – Barcelona, 18 maig 1922) Industrial. Junt amb el seu pare i el seu germà s’associaren, i l’empresa esdevingué la raó social F. Rivière i Fills (1902). Fou naturalitzat espanyol el 1887. Es casà (1896) amb Antònia Manén i Massana, i foren pares de Francesc Lluís i d’Antoni Rivière i Manén.
Fernando Rivière y Chavany (Madrid, 1869 – Barcelona, 1933) Industrial. Fou naturalitzat espanyol el 1888. Es casà (1900) amb Rosalia de Caralt i Sala.
(Issoire, França, 1835 – la Garriga, Vallès Oriental, 1911)
Industrial. Iniciador del llinatge d’industrials.
El 1860 fundà una fàbrica de teixits metàl·lics a Madrid i l’estengué a Bilbao (sense èxit) i a Barcelona, que aviat esdevingué el centre de l’empresa.
S’hi establí i, vinculat al proteccionisme, fou membre del Foment del Treball Nacional, del qual fou vice-president (1891-93).
Associà els seus fills Fernando i Francisco Rivière y Chavany a la fàbrica i es retirà.
(Alvèrnia, Occitània, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Dinastia d’industrials. El primer fou François Riviére, que fundà l’empresa amb la raó social F. Rivière i Fills (1902) en associar-s’hi els seus fills (naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888) Francisco i Fernando Rivière y Chavany.
El 1905 adquirí la fàbrica que Joaquim Cabot i Rovira posseïa a Cantunis i el 1921 es transformà amb la raó social Rivière i Companyia.
El 1935 es fusionà amb la Metal·lúrgica Rosès i esdevingué Rivière, Societat Anònima.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 21 abril 1908 – Barcelona, 1985)
Mecenes. Industrial tèxtil, fou cofundador del diari “El Matí” (1929) i el 1936 s’hagué d’exiliar a l’Argentina, d’on tornà el 1952.
Juntament amb Joan Baptista Cendrós, Lluís Carulla, Fèlix Millet i J. Vallvé, fundà la societat Òmnium Cultural (1961), la qual presidí del 1967 al 1978.
El 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, segle XV)
Escultor i mestre fuster.
Féu l’obra de fusta dels retaules pintats per Jaume Cirera.
Entre el 1404 i el 1440 féu alguns capitells per al claustre de la seu de Barcelona i altres obres de caràcter ornamental.
El 1424 contractà, juntament amb Francesc Janer, l’obra del cor de l’església barcelonina de Santa Maria del Mar.
Dades dels Països Catalans 