Arxiu d'etiquetes: il·lustradors/es

Micharmut

2 Respostes

(el Cabanyal, València, 1953 – València, 27 novembre 2016)

(Joan Enric Bosch i Quevedo)  Dibuixant i autor d’historietes. S’inicià en el món del còmic a través d’Els Tebeus del Cingle, col·lecció que creà juntament amb el dibuixant Sento. Col·laborà a “Bésame Mucho” i, a partir del 1982, a “Cairo”, on donà a conèixer els seus personatges Rick Tango i Glen Radar.

La seva obra palesa la influència de clàssics com Otto Soglow, d’un gran dinamisme i modernitat, i també la tradició dels tebeos de l’editorial Valenciana, juntament amb el grafisme dels autors francobelgues més radicals.

Entre altres títols publicats, cal esmentar Dogon (1983), Futurama (1985), Museo Vivo (1987), Raya (1990) i Marisco (1990).

Ibáñez i García de Lara, Vicent

Deixa un comentari

(València, 20 setembre 1886 – Madrid, 16 octubre 1975)

Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla.

En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació “Armas y Deportes” del 1924 al 1932).

Així mateix, ha estat il·lustrador d'”El Imparcial” i de “Blanco y Negro”, entre altres publicacions.

Té una sala al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Giménez, Paco

Deixa un comentari

(València, 1954 – )

Il·lustrador. Autodidacte, als vint anys compaginava les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat, i més endavant s’introduí en el món de l’il·lustració, treballant per a edicions italianes.

L’any 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, dels quals destaquen Pericot Rodaire Voltamon (1988), Mitja dotzena (1984), L’espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L’escletxa assassina (1990).

Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text.

El 1988 obtingué el Premio Lazarillo d’il·lustració i fou seleccionat a la biennal d’il·lustració de Bratislava l’any 1989.

Ferrer i Cabrera, Emili

Deixa un comentari

(Cullera, Ribera Baixa, 6 abril 1888 – 15 desembre 1962)

Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell.

Viatjà a París i a Roma i després s’establí a Cullera.

Conreà el paisatge, d’estil realista i coloració brillant.

Crespí -il·lustradors-

3 Respostes

(València, segle XIV – segle XVI)

Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:

Domènec Crespí  (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38)  Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:

  • Galceran Crespí  (València, segle XV)  Il·luminador. Documentat el 1437.
  • Lleonard Crespí (València, segle XV)  Il·luminador. Documentat entre el 1424 i el 1459, és autor de la portada del Descendentia dominorum regum Siciliae, de Pere Rossell (1437), del Llibre d’Hores, d’Alfons el Magnànim, considerat com la seva obra mestra, i del Psalterium Laudatorium, d’Eiximenis (vers 1443).
  • Pere Crespí (València, segle XV)  Il·luminador. Conegut del 1427 al 1438.

Altres membres d’aquesta família són:

Miquel Crespí  (País Valencià, segle XV)  Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.

Pere Crespí  (València, segle XV – segle XVI)  Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.

Calbet, Pere

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista.

També fou bon il·lustrador.

Calatayud i Cerdán, Miquel

Deixa un comentari

(Asp, Vinalopó Mitjà, 26 gener 1942 – )

Il·lustrador. Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exercí com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d’altres, Soy un cine (1977), Soy el aire (1980), A la busca de Marte el guerrero (1984), Els lusíades (1989) i El món inventat (1990). Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil i com a il·lustrador gràfic en mitjans de comunicació.

Dins el món del còmic ha publicat diversos àlbums i és reconegut el “pare” de l’anomenada escola valenciana i introductor de les formes pop en la il·lustració infantil i juvenil.

Paral·lelament s’ha dedicat a la producció de dissenys gràfics, cartells, publicitat, etc. Figurà a la llista d’honor Andersen el 1976, i ha guanyat diversos premis d’il·lustració.

Piquer, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Il·luminador. El 1308 contractà la realització d’un dominical per a Santa Maria de Bell-lloc.

Gregori -il·luminador, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Il·luminador. Il·luminà un llibre d’hores per a la reina Violant de Bar, muller de Joan I de Catalunya.

Font, Joan -varis-

Deixa un comentari

Joan Font  (Catalunya, segle XV) Il·luminador. Fou rector de Riudoms (Baix Camp). És autor d’una excel·lent còpia del Liber collationum de sant Cebrià, obra realitzada el 1432-33.

Joan Font  (Catalunya, segle XVI)  Arquitecte. Entre les seves obres figuren el portal de sant Joan de la catedral de Vic, començat el 1574, i el campanar de Santa Maria de l’Aurora, a Manresa (1584).

Joan Font  (València, segle XVII)  Notari. És autor d’un pla d’irrigació del riu Xúquer publicat el 1628 i reeditat el 1815.