Nom d’una ciutat a l’època romana. Coneguda per una referència de Plini i per una inscripció trobada a Tarragona.
Una lectura errònia del manuscrit ha fet que durant anys els historiadors suposessin que el nom fou Cinium. Segons Plini fou ciutat de dret llatí.
No ha pogut ésser localitzada amb seguretat.
(Illes Balears, ? – segle XVIII)
Habitant d’un mas, una parròquia o un lloc rural, adscrit a una ciutat o una vila. A Mallorca i a Eivissa, constituïen un estament específic i tenien participació com a tal en el govern municipal.
Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Palma de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà.
A Eivissa, un dels tres jurats que governaren l’illa havia d’ésser forà.
(Illes Balears, segle XIX – )
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i de Berard; el despatx reial fou lliurat el 1871 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família.
(Illes Balears, segle XIII – segle XVII)
(Illes Balears, gener 1811 – després 1814)
Cos d’exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Whittingham, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca.
El 13 d’abril de 1813 intervingué al segon combat de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel maig 1814 preparà l’entrada de Ferran VII de Borbó a Madrid.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol senyorial, concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma de Mallorca; més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
La seva neboda, segona titular, canvià (1806) la denominació per la de Casa Ferrandell.
Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto.
(Illes Balears, segle XVII – )
Títol senyorial, atorgat el 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Palma de Mallorca). El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco.
Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.
(Illes Balears, segle XIX – )
Nom que prengué el 1820 el marquesat de Vilafranca, quan era ostentat per Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós.
Nom donat a l’arxipèlag pels escriptors grecoromans, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae o Pityusae (Pitiüses).
Ultra les illes Maior i Minor (Mallorca i Menorca), formaven les Baliares, segons Plini el Vell, Capraria (l’actual Cabrera) i els illots de les Menariae, Tiquadra i d’Anníbal, no identificables amb precisió, però que han d’ésser sa Dragonera, sa Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, sa Porrassa o algun altre.
Dades dels Països Catalans 