(Palma de Mallorca, 15 agost 1627 – 15 octubre 1694)
Militar i comte de Formiguera. La seva activitat com a bandoler provocà que l’Audiència de Mallorca i el Consell d’Aragó decretessin la confiscació dels seus béns. Gràcies a l’indult reial (1653) no se li aplicà aquesta mesura. El 1680 fou procurador reial de Mallorca.
Popularment era conegut pel Comte Mal.
(Illes Balears, segle XIV – segle XV)
Fill de Ramon Burguès i Sorià i de Francesquina de Safortesa i de Marí, i germà de Gregori Burgués i de Safortesa, del qual heretà les cavalleries de Santa Margalida i Hero i el 1415 adquirí les d’Alcudiola, Castellet i Tanca. Fou jurat en cap del regne (1405) i lloctinent del governador general.
De dues mullers tingue dos fills, que formaren dues línies:
Pere de Safortesa i Camporrells (Illes Balears, segle XV) Jurat de Mallorca (1463). Pare de Mateu de Safortesa i Marc, i de:
Jaume Joan de Safortesa i Marc (Illes Balears, segle XV) Jurat en cap de Mallorca. El 1478 obtingué el privilegi de cavaller. Besnebot seu fou:
Pere Antoni de Safortesa i Serralta (Illes Balears, segle XVI) Noble. El 1558 obtingué el privilegi de noble. Fou el pare de:
Lleonard de Safortesa i de Safortesa (Illes Balears, segle XVI – 1630) Jurat en cap de Mallorca. El 1577 es casà amb l’hereva dels Quint-Safortesa o Quint-Burguès. Des d’aquest moment llurs descendents primogènits anaren alternant els cognoms Burguès-Safortesa i Quint-Safortesa. Llur fill hereu fou Lleonard Burguès-Safortesa.
(Illes Balears, segle XIV)
Frare franciscà. Des del 1384 ensenyà teologia a Mallorca.
Anselm Turmeda en parla a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca.
(Illes Balears, segle XIV)
Frare observant. Per encàrrec de Pere III el Cerimoniós traduí al català l’Alcorà. N’enllestí la versió el 1381.
(Illes Balears, segle XVII)
Escriptor. Li són conegudes poesies soltes, com el sonet de lloança de l’Epítome… de Dídac de Rocabertí.
(Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIV)
Cavaller. Fou el pare de Laura de Rosselló (Catalunya, segle XIV – Illes Balears, segle XIV), que es casà amb Sanç de Mallorca, el segon dels fills naturals de Ferran de Mallorca.
(Illes Balears, segle XVIII – Toledo, Castella, 1780)
Músic. Fou mestre de capella de la seu de Mallorca i l’any 1763 substituí Jaume de Caselles a la catedral de Toledo.
Se’n conserva un Villancet i una Fuga y canón, obres a vuit veus.
(Illes Balears, segle XIII)
Ciutadà de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II el Franc. El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França.
No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué. Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II el Just, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis.
(Illes Balears, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. De 1561 a 1572 convocà un certamen poètic en honor de Sant Josep.
(Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Jaume III de Mallorca (galeria de l’ajuntament de Palma de Mallorca) i altres.
Dades dels Països Catalans 