Arxiu d'etiquetes: ibers

Alcúdia d’Elx, l’

5 Respostes

(Elx, Baix Vinalopó)

Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Illici i on fou trobada la Dama d’Elx.

Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx.

Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l’Alcúdia mateix.

Alcoi, ploms d’

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià)

Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d’Alcoi.

Albufereta d’Alacant, l’ -estany-

4 Respostes

(Alacant, Alacantí)

Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic.

A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l’Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial d’Alacant).

Agost, esfinxs d’

1 Resposta

(Agost, Alacantí)

Nom de dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar, a la fi del segle XIX, al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona.

Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d’elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut.

Tivissa, poblat de *

Deixa un comentari

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Veure> Castellet de Banyoles (restes d’una ciutat ibèrica).

Ore -Osona-

Deixa un comentari

(Osona)

Taller monetari ibèric de localització incerta, suposadament per la plana de Vic.

Encunyà asos de bronze durant la segona meitat del segle II aC.

ilaraugat -da

Deixa un comentari

(Catalunya)

Individu d’un poble ibèric, citat només per Hecateu.

Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets.

Fuliola de Balaguer, la

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera)

Despoblat, a l’interfluvi del Segre i el riu de Farfanya.

Hi ha restes d’un poblat ibèric del cercle del de Montmur.

Espígol

3 Respostes

(Tornabous, Urgell)

(ant: Espígol Gros) Antiga quadra, travessada pel canal d’Urgell, situada al nord-est del poble; és esmentada ja el 1076, formant part del comtat d’Urgell.

Damunt el turó que centra la quadra hi ha les restes d’un antic poble ibèric.

ceretans

2 Respostes

(Cerdanya)

Poble ibèric que habitava als Pirineus orientals (Ceretània) sobre l’any 500 aC. Probablement eren descendents de l’antic poble pirinenc de l’eneolític, la qual cosa sembla confirmada pel fet que sempre els era atribuïda una personalitat distinta dels altres pobles en els textos antics (Estrabó, Aviè).

És possible que s’estengués més enllà dels seus límits. Arqueològicament, hom no en sap res.

Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guanys. El nom, kerrètanoi en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri (porc).