(Barcelona, 16 febrer 1881 – 12 juny 1896)
Setmanari satíric popular. Publicat en llengua catalana, per Josep Llunas i Pujals.
S’hagué d’interrompre diverses vegades per decisió governativa, durant algunes de les quals aparegué amb altres títols, com “La Teula” i “La Teula Barcelonina”.
Anticlerical i anarquista, hi col·laboraren dirigents obrers i intel·lectuals radicals i republicans.
(Barcelona, 2 setembre 1888 – 28 desembre 1907)
Setmanari humorístic i literari. Van aparèixer quatre números el 1872 per la suspensió de “La Campana de Gràcia”.
Publicat amb un total de 1.007 números. Més moderat políticament que “L’Esquella de la Torratxa”, imità el format i l’humor d’aquesta publicació.
Fundat per Simó Alsina i Clos, amb la col·laboració artística de Ramon Escaler, tingué també al seu front Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch.
(Barcelona, 1863 – 1874)
Almanac humorístic en català. Editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró, hi col·laboraren els redactors d’“Un Tros de Paper” (Robert Robert, Conrad Roure, E. Vidal i de Valenciano) entre molts altres (Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc.).
Gaudí d’una gran popularitat (se’n tiraven, el 1868, més de 300.000 exemplars).
(Barcelona, 24 octubre 1868 – 7 agost 1869)
Revista satírica subtitulada “periòdic polític liberal”. Fou el producte de la fusió de “La Rambla” i “La Barretina” i defensà la república federal.
Hi col·laboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Tomàs Padró, etc.
(Barcelona, 7 octubre 1895 – 12 març 1977)
Dibuixant humorístic. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Durant un quant temps col·laborà a la revista “La Esfera”, de Madrid, i després a nombrosos setmanaris i revistes de Barcelona, sempre amb dibuixos de caire humorístic.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Nom de diverses publicacions humorístiques.
A Lleida sortí el 28 d’octubre de 1899 un setmanari amb títol de “La Rialla” per tal de lluitar contra el caciquisme de l’època; se’n publicaren només cinc números.
A Reus s’inicià la publicació de “La Rialla” el 12 de juny de 1909, i tingué també poca durada.
A Barcelona sortí “La Rialla” el 2 d’octubre de 1913 i, malgrat tenir col·laboracions com Apa, Bon i altres destacats humoristes només publicà quatre números.
A Badalona, amb data d’1 de juny de 1922, sortí “La Rialla”, que, amb 113 números publicats, durà fins al 25 de setembre 1924. Fou una revista literària d’àmbit local, dirigida per Joan Garriga i Franc.
(Barcelona, 27 gener 1867 – juny 1867)
Setmanari humorístic. Editat per Innocenci López.
Fou suspès voluntàriament al número quinze, a causa d’un greu entrebanc amb l’autoritat militar provocat per un article sense signar de Manuel de Lasarte.
(Barcelona, 10 febrer 1912 – 16 març 1912)
Setmanari artístic i d’humor.
Malgrat la seva curta durada (sis números) ha quedat com una de les revistes més exquisides de l’època.
Dirigida per Xavier Nogués i Josep Aragay, publicà dibuixos de Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Enric Casanovas, Pere Ynglada, Joaquim Torres-García, etc.
(Barcelona, 7 octubre 1860 – 25 maig 1861)
Setmanari satíric en castellà. Fundat pel periodista Antonio G. Hermosa, edità 34 números i un almanac.
Suspès a causa de la seva crítica social -era autoritzat només per a temes literaris-, fou substituït per “El Pájaro Azul”, editat fins al final del 1862, any en què fou confinat a Lleida el seu creador.
(Barcelona, 6 desembre 1945 – )
(Oscar Nebreda i Abadia) Dibuixant i humorista.
Començà a dibuixar cap al 1970 i publicà treballs -sovint realitzats conjuntament amb Ivà- a “Matarratos”, “Diario Femenino”, “Diario de Barcelona”, “Oriflama”, “L’Infantil”, “Garbo”, “Tele-exprés”, etc.
Fundà les revistes “Barrabás” i “El Papus”, que tingueren un paper rellevant en el període de transició a la democràcia.
Des del 1977 col·laborà a “El Jueves”. Així mateix, col·laborà regularment a “El Periódico”.
Els seus dibuixos acusen la influència del francès Reiser.
Dades dels Països Catalans 