(Barcelona, 7 octubre 1860 – 25 maig 1861)
Setmanari satíric en castellà. Fundat pel periodista Antonio G. Hermosa, edità 34 números i un almanac.
Suspès a causa de la seva crítica social -era autoritzat només per a temes literaris-, fou substituït per “El Pájaro Azul”, editat fins al final del 1862, any en què fou confinat a Lleida el seu creador.
(Barcelona, 6 desembre 1945 – )
(Oscar Nebreda i Abadia) Dibuixant i humorista.
Començà a dibuixar cap al 1970 i publicà treballs -sovint realitzats conjuntament amb Ivà- a “Matarratos”, “Diario Femenino”, “Diario de Barcelona”, “Oriflama”, “L’Infantil”, “Garbo”, “Tele-exprés”, etc.
Fundà les revistes “Barrabás” i “El Papus”, que tingueren un paper rellevant en el període de transició a la democràcia.
Des del 1977 col·laborà a “El Jueves”. Així mateix, col·laborà regularment a “El Periódico”.
Els seus dibuixos acusen la influència del francès Reiser.
(Barcelona, 24 gener 1945 – 29 gener 1968)
Setmanari esportiu d’humor. Editat en castellà com a continuador de “Xut!”. Creació personal de Valentí Castanys.
Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l’interès del públic per l’esport i especialment pel F.C.Barcelona.
Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d’orientació.
(Barcelona, 23 desembre 1897 – 10 març 1898)
Setmanari d’humor, editat amb un total de dotze números.
Escrit i dibuixat per joves escriptors i artistes, provocà protestes per la seva llibertat crítica.
Els principals col·laboradors -tots sota pseudònim- foren Serra i Constansó, Burgas, Sebastià Junyent, Balasch, i Pellicer i Montseny.
(Barcelona, 21 octubre 1877 – 9 juny 1883)
Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publicà 300 números.
Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de “Lo Pregoner”.
Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.
(Barcelona, 1 juliol 1886 – 20 gener 1887)
Setmanari humorístic. Fundat per l’editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d’“Un Tros de Paper”.
Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró.
Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.
(Barcelona, 13 desembre 1884 – 1 gener 1905)
Periòdic literari i humorístic. Fundat com a òrgan de la societat recreativa i cultural barcelonina del mateix nom.
Aparegut, en una primera època, del 1884 al 8 de març de 1885. Era il·lustrat per Pellicer i Llopart.
En una segona època (de l’1 desembre 1897 a 1905) fou només publicació interna de la societat.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1980 – )
Delegació funcional d’Òmnium Cultural. Creada per acord de la junta directiva de l’entitat.
Engloba els grups que, amb el nom de Rialles, es constitueixen a les diverses poblacions de Catalunya.
Enllaç web: Rialles
(Barcelona, 15 novembre 1957 – )
(Francesc de Paula Mir i Maluquer) Actor. Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Treballà com a dibuixant còmic.
El 1979, juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, fundà la companyia El Tricicle, de la qual ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió.
Guionista de sèries televisives, adaptador i director d’obres comercials i autor d’històries de l’espectacle.
(Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595)
Humanista. Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes (1554), però es distancià més tard de les seves doctrines. El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la inquisició, restà borni.
Després d’una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista de Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582).
A Ginebra es féu membre de l’Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia (1583-87), i posteriorment a Nimes (1587-88), Aurenja (1588-91) i Castres (1591-93).
Denunciat per unes disputes teològiques, es refugià a Bordeus (1593), però fou arrestat a Marmanda, Agenes (arran de la conversió al catolicisme d’Enric IV de França), i fou dut a la presó de la inquisició de Saragossa, on morí.
Fou amic dels humanistes i erudits més importants, amb els quals mantingué correspondència.
Dades dels Països Catalans 