Arxiu d'etiquetes: hortes

Xenxa, na

Caseria i zona de conreu, al sud de la vila.

Xàtiva, pla de

Sector nord-oriental de la comarca, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida. Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva, a través de diverses séquies; la superfície regada és d’unes 2.700 ha.

Desapareguda la morera al segle XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs. Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya. L’aigua, des d’antic, ha estat aprofitada també per a la indústria tèxtil i paperera.

Sant Joan des Horts de Carbonell

1 Resposta

(es Mercadal, Menorca)

(o Sant Joan de Carbonell) Antic llogaret, al nord-est de la vila, entre la muntanya del Toro i el fons del port de Fornells, al centre dels Horts de Sant Joan, on hom conrea cereals, farratge, i hortalisses, en terrenys grassos i humits, procedents en part de la dessecació de zones baixes i pantanoses.

Aquesta transformació fou iniciada pel ciutadellenc Bernat Ignasi d’Olives el 1652, que féu construir l’església. La repoblació i l’obra dessalinitzadora continuà el 1733, quan el governador anglès Richard Kane obtingué autorització per a invertir en aquesta obra les rendes de l’aiguardent.

El 1817 fou inaugurada la nova església, erigida en vicaria ja el 1807, que posteriorment passà a parròquia; actualment l’església de Sant Joan Baptista resta annexada a la parròquia de Sant Antoni de Fornells.

Sant Jaume de Perpinyà

2 Respostes

(Perpinyà, Rosselló)

Antiga parròquia de la ciutat, construïda a la part alta, a l’est de l’antic recinte, a partir del segle XIII.

L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat. Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants.

Al segle XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang. El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866. Conserva dos retaules renaixentistes del segle XVI.

El barri que centra aquesta església, dit barri de Sant Jaume, és un dels més densos de la ciutat (més de 750 h per ha), habitat per les classes populars. Al flanc oriental de la ciutat, al sector contigu a aquest barri, s’estenen els horts de Sant Jaume, zona agrícola intensiva on encara la urbanització és molt limitada.

Quatre Pilans, els

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, a la dreta del Segre.

Masquefa -Baix Segura-

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura)

Partida de l’horta, al nord-est de la ciutat; és regada amb aigua del Segura per la sèquia de Masquefa.

Gandia, horta de

24 Respostes

(Safor)

Plana regada que constitueix el sector oriental de la comarca. S’estén des dels vessants de les serralades prebètiques interiors fins al mar, i és regada pel riu d’Alcoi i el seu afluent, el Vernissa, a través de la sèquia reial d’Alcoi i les sèquies d’en Carròs, d’en Marc, Nova i de Vernissa.

L’economia es basa en l’agricultura; hi ha un clar predomini del regadiu (principalment tarongers), que és exclusiu als municipis situats a la plana al·luvial del riu d’Alcoi i que alterna amb el secà als municipis situats als vessants muntanyosos de l’interior.

Les activitats industrials i comercials es concentren a Gandia, ciutat que actua com a mercat de tota l’horta.