(Horta, 1663)
Aixecament dels llauradors per oposar-se a la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn com a habitants de la ciutat.
Empresonats 40 individus d’Alboraia pels jurats, els llauradors assetjaren València i empresonaren el jurat cavaller.
Manuel Sarmiento de los Cobos aconseguí dels jurats, de l’arquebisbe i del rei el perdó general i la supressió de la cisa de la carn.
Veure> el Mas del Jutge (poble).
(o els Hostals de Puçol) Barri, al llarg de la carretera de Barcelona.
Barri de la ciutat, prop de la desembocadura del Túria.
Nasqué arran de les activitats de pesca i marineres del primitiu port que durant el segle XX ha sofert una gran transformació, tant en l’aspecte urbanístic com en el de noves instal·lacions portuàries.
De lloc d’estiueig de la petita burgesia des del final del segle XVIII per la seva platja (la Malva-rosa), ha passat a ésser lloc d’ubicació d’importants indústries metal·lúrgiques (drassanes, caldereria, maquinària) i químiques (de base, adobs, fàbrica de gas).
El creixement urbanístic li ha fet absorbir els antics nuclis del Cabanyal i Natzaret.
Veure> la Saïdia (antic monestir cistercenc femení).
Antic nom del sector, entre el barranc de Carraixet i la Vall de Jesús i els darrers contraforts de la serra de la Calderona, al voltant de Foios, l’únic nucli urbà antic.
Veure> la Saïdia (antic monestir cistercenc femení).
(Massamagrell / Rafelbunyol, Horta)
Parell de turons molt pròxims i d’altitud similar, entre els dos termes, que formen part de l’arc de petites elevacions que tanquen per ponent l’horta de València.
Raval, a l’altra banda de les sèquies de Montcada, al camí d’Alfara del Patriarca.
Hi ha la capella de Santa Bàrbara.
Dades dels Països Catalans 