Arxiu d'etiquetes: Horta

Mestalla, sèquia de

(València, Horta)

Sèquia de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València. Deriva les aigües del riu Túria, per l’esquerra, i recorre els camps immediats a la ciutat pel nord.

Disposa de 14 files d’aigua i rega unes 900 ha (1971), progressivament en minva pel creixement urbà.

Ha donat nom a l’estadi de Mestalla del València Club de Futbol i a partir de la construcció del camp en aquesta zona de la ciutat.

Mauella

(València, Horta)

Poble, a 8 km de la ciutat, Juntament amb Teuladella, forma un enclavament (1,08 km2) entre els termes d’Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.

Antiga alqueria islàmica, passà a la cartoixa de Portaceli, i posteriorment als marquesos de Boïl.

L’església (Sant Benet) depèn de la d’Albalat dels Sorells. El municipi fou annexat a València el 1891.

Massarrojos

(València, Horta)

Poble, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la sèquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera.

Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos.

L’església parroquial (Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria) és del segle XVII, i depèn de la parròquia de Montcada.

El municipi fou annexat al de València el 1898.

Massamardà

(Alboraia, Horta)

Caseria i partida.

Masquefa -Horta-

(Alboraia, Horta)

Caseria i partida.

Masies de Montcada, les

(Montcada de l’Horta, Horta)

Caseria, al nord de la vila. Actualment és una zona d’estiueig. Té estació del ferrocarril de València a Bétera.

Mas del Jutge, el

(Torrent de l’Horta, Horta)

Poble, 5 km a l’oest de la vila, a l’altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana.

Mas de Moròder, el

(Montcada de l’Horta, Horta)

Caseria, al nord de la vila, vora el barranc de Carraixet.

Marxalenes

(València, Horta)

Barri de la ciutat, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saïdia.

Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saïdia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València.

Fou urbanitzat a la primera meitat del segle XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern.

Maquinista Valenciana, La

(València, 1880 – 1963/64)

Empresa. Fou un dels primers tallers de la zona de l’Horta. Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i de motlles.

Inicialment era al centre de la ciutat; posteriorment les instal·lacions foren traslladades al Cabanyal.

Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64.