Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Ainaud i de Lasarte, Josep Maria

3 Respostes

(Barcelona, 13 juny 1925 – 9 agost 2012)

Historiador, promotor cultural i polític. Fill de Manuel Ainaud i Sànchez i germà de Joan. Llicenciat en dret (1952), s’especialitzà en el camp de la història del catalanisme (Prat de la Riba, home de govern, 1973, en col·laboració amb Enric Jardí; Domènech i Montaner, 1974; Símbols de Catalunya, 1978).

Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980-84). El 1994 fou guardonat amb el Premi d’Honor Jaume I. Membre actiu de diverses organitzacions els anys de la postguerra (Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Front Universitari de Catalunya, etc).

Ha col·laborat en la majoria de diaris, revistes, emissores de ràdio i de televisió catalanes, divulgant temes de cultura i de nacionalisme. També ha publicat Prat de la Riba, home de dret, premi d’articles periodístics Prat de la Riba de la Generalitat de Catalunya 1991, El llibre negre de Catalunya (1996) i Ministres catalans a Madrid (1996). Juntament amb Albert Balcells, el 1998 inicià l’edició de l’obra completa d’Enric Prat de la Riba.

Ainaud i de Lasarte, Joan

7 Respostes

(Barcelona, 25 març 1919 – 5 novembre 1995)

Historiador de l’art i museòleg. Fill de Manuel Ainaud i Sànchez i germà de Josep Maria. Crític d’art i director general dels Museus d’Art de Barcelona des del 1948. Realitzà treballs d’investigació sobre temes d’història i d’art, especialment de pintura romànica i gòtica.

Entre les seves obres es destaquen Jaime Huguet (1955), Pintures del segle XIII al carrer de Montcada (1969), la guia d’art romànic del Museu d’Art de Catalunya (1973) i La pintura catalana (3 vols, 1989-91). Participà en diverses obres col·lectives sobre l’art català, i l’any 1978 fou elegit president de l’Institut d’Estudis Catalans.

Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts des del 1981 i obtingué entre d’altres el Premi d’Honor Jaume I (1994) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic.

És considerat el principal erudit de la història de l’art català, especialment de l’època medieval.

Abadal i de Vinyals, Ramon d’

7 Respostes

(Vic, Osona, 1 octubre 1888 – Barcelona, 17 gener 1970)

Historiador i polític. Doctor en dret, completà estudis d’història a Barcelona, Chartres i París.

Afiliat a la Lliga Regionalista (1914), fou un dels promotors d’Acció Catalana (1922-30), de la qual se separà durant la República per tornar a la Lliga. Membre de l’IEC i altres institucions culturals.

Com a historiador destacà pels seus estudis sobre el dret català i el període comtal i els seus antecedents. Autor, entre moltes altres obres, de Les partides a Catalunya (1914), L’abat Oliba, bisbe de Vic (1948), La batalla del adopcionismo (1949), Els primers comtes catalans (1958) i la gran obra incompleta Catalunya carolíngia, que sota el títol general Dels visigots als catalans publicà dos volums: La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia (1969) i La formació de la Catalunya independent (1970).