Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Tarín i Juaneda, Francesc

Deixa un comentari

(València, 26 novembre 1857 – Miraflores, Castella, 13 octubre 1925)

Historiador. Fou arxiver i procurador del Col·legi del Patriarca de València. A finals del segle XIX es féu cartoixa, entrà a la comunitat de Miraflores i adoptà el nom de Bernat.

És autor de diversos treballs de caràcter històric, el més notable és La Cartuja de Porta Coeli, obra premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1888 i que, en versió ampliada, publicà a València el 1897. També és d’interès l’estudi Les classes obreres de València, son passat i son present (1895).

Tallades i Venrell, Francesc

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1818)

Eclesiàstic i historiador. Es dedicà a l’estudi de la història de Mallorca, per a la qual cosa visità tots els arxius de l’illa.

Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina.

Suárez i Verdeguer, Frederic

Deixa un comentari

(València, 30 març 1917 – Madrid, 1 gener 2005)

Eclesiàstic i historiador. Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà sacerdot (1948) i obtingué càtedra universitària d’història moderna i contemporània (1948).

Ha estat degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i és autor de diversos estudis històrics.

Soler i Garcia, Josep Maria

2 Respostes

(Villena, Alt Vinalopó, 30 setembre 1905 – 25 agost 1996)

Historiador. Cronista oficial i arxiver de Villena, on fundà i dirigí el Museu Municipal d’Arqueologia.

És autor d’una copiosa producció de treballs sobre història local, entre els quals sobresurten: Bibliografía de Villena y su partido judicial (1958) i El tesoro de Villena (1965), entre d’altres opuscles, i una llarga sèrie d’articles a obres col·lectives.

Sitges i Grifoll, Joan Blai

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 24 abril 1842 – Arnao, Astúries, 12 juny 1919)

Historiador. Director general de duanes.

Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV… (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).

Simó i Terol, Trinitat

Deixa un comentari

(València, 1935 – 2 agost 2020)

Historiadora de l’art i escriptora. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de València, ha col·laborat en nombroses revistes especialitzades en art, com “Estudis Pro-Arte”.

D’entre les seves obres destaquen les dedicades a l’arquitectura valenciana: La arquitectura modernista en Valencia (1971), La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973) i Valencia, centro histórico (1983). Ha publicat també la monografia Joaquín Sorolla (1980).

Serra i Ferragut, Bonaventura

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 3 abril 1728 – 17 desembre 1784)

Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d’Amics del País de Palma.

Practicà la pintura després d’haver-se format al costat de Guillem Mesquida.

Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l’única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.

Serra i Busquets, Sebastià

1 Resposta

(Son Ferriol, Palma de Mallorca, 1950 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, fou professor d’història a la Universitat de les Illes Balears.

Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes. Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca, on ocupà el càrrec de secretari polític. Fou diputat al Parlament balear (1983 i 1987).

Col·laborador de “Randa”, “L’Avenç” i “Historia-16”. Dirigí el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears. Fou director l’Institut d’Estudis Baleàrics (2007-10).

Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels estudis històrics contemporanis a Mallorca, promovent tota mena de congressos, reunions científiques i publicacions col·lectives, sobretot respecte a temes com les migracions, la premsa i el món cultural.

Entre les seves publicacions destaquen L’Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986), La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica (1993), Cultura i compromís polític a la Mallorca contemporània (1995), La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999).

Sayas-Rabanera y Ortubia, Francisco Diego

Deixa un comentari

(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1598 – Saragossa, Aragó, 1678)

Historiador. Cronista del regne d’Aragó (1653). Era sacerdot, després d’haver estat casat.

Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 … hasta el de 1525, com a continuació dels Anales de B.L. de Argensola. Com aquest, tracta en realitat de la corona catalano-aragonesa; per a la part del Regne de València segueix bàsicament Rafael Martí de Viciana i per al Regne de Mallorca, Vicenç Mut.

La part més original és la que tracta del regne d’Aragó. Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets.

Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III i una crònica d’esdeveniments del 1662 al 1668, així com algunes poesies.

Saralegui y López-Castro, Leandro de

Deixa un comentari

(el Ferrol, Galícia, 4 novembre 1892 – València, 25 novembre 1967)

Historiador de l’art i erudit. Ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila, on prestà serveis al cos d’intendència i fou professor d’idiomes. Establert a València (1925), es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes.

Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a Marçal de Sax, Pere Nicolau, Gonçal Peris, el mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart–Reixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York i acadèmic de Sant Carles.

Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.