(Girona, segle XIV)
Escriptor hebreu. Membre de l’aljama de Girona.
És autor d’un Disceptatorium.
(Tarragona, segle XIV – segle XV)
Relligador. Pertanyia a la comunitat hebrea de Tarragona.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta hebreu de data incerta, autor d’una graciosa paròdia dels aforismes d’Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones.
(Barcelona, segle IX)
(o Judà) Missatger. Enviat en 876-877 a l’emperador Carles el Calb.
És el primer jueu català del qual es té notícia.
(Barcelona, segle XIII)
Savi hebreu. Succeí al famós Salomó ben Adret a la presidència de l’acadèmia jueva.
(Illes Balears, segle XIV – Bugia, Marroc, segle XV)
Astrònom jueu. Desenvolupà la seva activitat sota la protecció dels reis Pere III el Cerimoniós i Joan I el Caçador des del 1359.
Perseguit el 1391 per l’onada antisemíta, hagué de batejar-se i fugir al nord d’Àfrica, on continuà els seus estudis científics.
(Girona, segle XII)
Poeta hebreu. Autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.
Fou el pare de Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.
És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Escriptor jueu. L’any 1305 signa amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.
Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes.
(Barcelona, 1430 – 1492)
Rabí de Barcelona. És autor del Novekh Salom, tractat de filosofia i teologia, entre altres obres que li donaren gran fama.