(Arles, Vallespir, 1287 – vers 1328)
Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya.
Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester.
(Perpinyà, vers 1345 – vers 1414)
Metge, astròleg, gramàtic i exageta jueu. El seu nom, a les fonts hebrees, és Ishaq ben Mose ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb l’acrònim Efodi.
Es dedicà preferentment al préstec de diners i féu estades a Girona i a Barcelona. El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan I el Caçador el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin.
Després de batejat publicà dos escrits anticristians: una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim (Confusió dels cristians), que és un atac al cristianisme en forma crítico-històrica.
El 1404 acabà la seva gramàtica hebrea, Ma’asé Efod, de concepció original. Escriví també una llarga carta de condol a un amic de Girona per la mort del seu pare el 1393, un curt comentari a Maimònides i alguns escrits menors sobre astronomia, la Bíblia i filosofia. El poeta Selomó Bonafed li dedicà una poesia.
(Catalunya, segle XIII)
Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-‘Afiya.
Se’n conserven dues poesies religioses.
(Catalunya, segle XIII)
Poeta hebreu de cognom desconegut, del qual hom conserva una dotzena de poesies religioses on fa la transposició mística dels elements naturals.
(Perpinyà, vers 1300 – 1362)
(Vidal Bellshom) Metge i filòsof jueu. De família narbonesa establerta a Perpinyà. Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca. Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria.
Hom en conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals comentaris a ibn Tufayl, a Algatzell, a Averrois -comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa al·lusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III el Cerimoniós– i al Moré Nebukim de Maimònides -acabat el 1362, a Sòria, a punt de retornar a Perpinyà-.
Tot i aquesta producció, compta molt poc en la història de la filosofia, perquè es limita a seguir Averrois i Maimònides eclècticament i confusament.
(Girona, segle XIII)
Poeta hebreu del cercle cabalístic de la ciutat i parent de Mosé ben Nahman.
Hom conserva d’ell quatre poesies religioses.
(Barcelona, segle XIII – segle XIV)
Jueu principal de la ciutat. Se’n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides.
(Girona, segle XIII)
Filòsof hebreu. Sostingué debats teològics a Jerusalem.
Algunes obres seves foren publicades a Venècia.
(Barcelona, s XIII)
Escriptor jueu. Fou rabí de la comunitat hebrea de Barcelona.
Traductor a l’hebreu del comentari de Maimònides a la Missa.
Veure> Yosef ben Meir ibn Sabarra (metge, escriptor i moralista jueu).
Dades dels Països Catalans 