(Illes Balears, 1406 – Palerm, Itàlia, 1430)
Metge i poeta jueu. Estudià medicina i filosofia a Roma.
Morí ajusticiat a 24 anys per l’acusació d’haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l’absolució a canvi del baptisme.
Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia.
(Illes Balears, segle XIV – Honein, Algèria, segle XV)
Rabí i autor jueu. Cunyat de Sim’on Ben Semah Duran. Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Selomó de Piera.
L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Rasi. És autor també d’una poesia religiosa.
(País Valencià, segle XVI – València, segle XVI)
Pintor. Era jueu. Participà a la revolta de les Germanies.
La Inquisició el processà i hagué de convertir-se al catolicisme per salvar la vida.
(Perpinyà, 1249 – 1316)
(dit Vidal Selomó) Talmudista, exegeta i comentarista jueu. Tingut pel més brillant entre els medievals, per la claredat d’exposició.
Entre els seus escrits hi ha un comentari a tot el Talmud, el Qiryat Séfer, que és un escrit massorètic, comentaris als Salms i als Proverbis -on empra mots catalans per explicar el sentit d’alguns mots hebreus- i el Hibbur ha-Tesubà, sobre la penitència.
Durant les lluites ideològiques del seu temps es posà a favor de l’estudi de la filosofia i de les ciències profanes, posposades, però, a l’estudi del Talmud.
(Perpinyà, segle XIV – segle XV)
(dit Bonafós Abraham) Filòsof jueu.
Redactor d’un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi. Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides.
(València, 1473 – la Llosa de Ranes, Costera, 1508)
Judaïtzant. De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València. En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici.
El matrimoni continuà les pràctiques jueves -tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada-. Morí de pesta, amb una filla seva.
El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella.
Fou la mare del filòsof Joan Lluís Vives, el qual l’al·ludí afectuosament en la seva Institutio feminae christianae (1523).
(Perpinyà, 1288 – 1344)
Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta jueu. Féu comentaris al Pentateuc, i escriví diversos llibres bíblics, un llibre de lògica, onze comentaris sobre les obres d’Aristòtil i cinc llibres de matemàtiques.
A l’obra Les guerres del Senyor, sobre la filosofia de la religió, fixà una línia d’acostament a l’aristotelisme.
(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1245 – Besiers ?, Llenguadoc, 1315)
Filòsof jueu. Representant de les tendències obertes del seu temps. L’any 1305 residia a Perpinyà.
Autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefes we-ha-Lehasim, en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat en.
Fou excomunicat i bandejat pels antimaimonistes, que no acceptaven les seves interpretacions al·legòriques de la Bíblia.
(Catalunya, segle XII)
Metge hebreu. És autor de l’obra filosòfico-mèdica Tsuri ha-Guf.
(València, segle XIV – 1377)
Ric mercader jueu al servei dels sobirans, almenys des del 1353. Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor de Sicília i, des del 1364, membre de la casa reial de Pere III el Cerimoniós.
Actiu com a comprador de la reina i financer (especialment des del 1370). Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot (ordinacions) del 1354.
Dades dels Països Catalans 