Arxiu d'etiquetes: hebreus

Jeroni de Santa Fe

1 Resposta

(Alcanyís, Aragó, vers 1360 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1419)

(o d’Alcanyís)  Metge, escriptor i polemista d’origen jueu. Fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril de 1412.

Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa, per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva.

Hom li atribueix un llibre de medicina compost el 1408.

L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d’Hebraeomastix.

Jedahiah Hapennini

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Escriptor hebreu.

És autor de diverses obres, una d’elles sobre el joc d’escacs.

Féu una campanya reeixida perquè fos derogada la llei de 1304, la qual fixava als jueus una edat mínima per a estudiar filosofia.

Era anomenat el Ciceró hebreu.

Cresques, Jafuda

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, Portugal, segle XV)

Cartògraf hebreu. Fill i deixeble del també cartògraf Abraham Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració. Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

L’any 1391, i a conseqüència d’una sèrie de persecucions, es convertí al cristianisme i adoptà el nom de Jaume Ribes. Posteriorment abandonà Mallorca i s’instal·là a Barcelona, des d’on passà a Portugal.

Protegit per Enric el Navegant, dirigí l’escola cartogràfica de Sagres fins que morí.

Jafudà Bonsenyor

2 Respostes

(Barcelona, vers 1250 – 1330)

Metge i traductor jueu. Era nét de Jafuda de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, tots dos amb càrrecs a la cort de Jaume I. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II.

El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahräwï, avui perdut.

Als vint anys havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D’enveja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars.

Jacob Manrino

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1490 – Roma ?, Itàlia, 1549)

Metge i filòsof jueu. Practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia.

A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat titulat Els principis dels pares.

El 1532 es traslladà a Roma, on fou metge del papa Pau III.

Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí.

Jabba, David

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV)

Relligador de llibres. Pertanyent a la comunitat hebrea de Tarragona.

L’excel·lència del seu art fou recompensada, el 1333, concedint-li el monopoli de les carnisseries del barri jueu. La concessió li fou atorgada per l’arquebisbe de Tarragona.

Ishaq ben Séset Pereet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)

Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona.

Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L’any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d’Àfrica.

Entre les obres conservades destaca un conjunt de Responsa, sobre qüestions legals, i un Comentari del Pentateuc.

Ishaq ben Reubén al-Bargeloní

Deixa un comentari

(Barcelona, 1043 – Dénia, Marina Alta, segle XI)

Talmudista i poeta jueu. Estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia.

Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos.

Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmídics. L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Hai Gaon.

Ishaq Albalag

Deixa un comentari

(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIII – segle XIV)

Filòsof aristotèlic jueu.

Autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzälï, escrit el 1292. La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra.

Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat.

Ishaq

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XII – segle XIII)

Autor jueu de cognom desconegut. Possiblement català.

El 1210 escriví un llibre Ezrat Nasim (Defensa de les dones), en prosa rimada. El llibre és una rèplica a l’obra antifeminista de Yëhudà ibn Sabbetay, sense superar l’estil i la gràcia d’aquest i sense convèncer.